dimarts, 25 de setembre del 2012

ens ha deixat






En el meu record del benvolgut Dani Soler, la fotografia la seva gran passió, per la fotografia establien converses, ell admirava les meves Canon i jo les seves, no va parar fins que un dia tot joiós va ensenyar-me l’ultima adquisició, naturalment era una Canon, compacta, un nou model després del meu.
El dia 08/07/2012 12:10 que il·lustren aquestes fotos, la que surf ell justs treu el cap la vaig fer jo, les altres prenen la meva càmera les va fer ell, carai quina maquina i quin enfoc que te (jo estic el fondo amb un barret negre), era agradable, ens trobàvem  amb molts esdevenints garriguencs, sempre tenia una paraula maca per mi. 



Coincidíem a les jornades modernistes el 22/07/2012 18:43 
en Dani esta fent una foto a costat del pi gros (dues fotos).
.
apunt: just ahir es quant em vaig adonar per una foto seva penjada al facebook, el comentari em va fer sospitar que ens havia deixat, avui m'ho han confirmat a l'ajuntament. Adéu amic allà on siguis, quant faci una fotografia, sempre et buscaré, al no trobar-te pensaré amb tu.
Dani Soler "No t'oblidarem"

dilluns, 17 de setembre del 2012

I...



I…

I es despullen els arbres,
i se'n va el sol...
i s'amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s'apaguen
lentament, molt lentament.

I l'aire s'acaba,
i l'aire m'ofega.

I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.



Un garriguenc ens ha deixat, una  llarga malaltia degenerativa se l’ha endut. Ja feia temps que en sabia d’ell i el passat agost el vaig conèixer, a casa, assegut a la seva butaca, endollat al respirador mecànic,  devant l’ordinador, jo diria que feliç! A pesar de no poder valer-se per ell mateix, estava acompanyat de la seva família, el fill li afinava l’ordinador, escrivia teclejant amb la ma dreta, valent-se del ratolí, les lletres de la pantalla, una a una, per fer les paraules,  es va alegrar de la nostre visita, se li notava a la cara, vàrem xerrar una estoneta, li vàrem donar una foto emmarcada, feta per mi, de la façana de casa seva recent-ment arranjada, amb una dedicatòria:
“Tot és mesura des d’aquest moment,
ell i jo units per una sola lletra”
De ell, amb quedo em la seva cara afable, somrient, resignat, allà on siguis garriguenc volgut! Una forta encaixada!!! Josep
++++
La Garriga 16/09/2012