josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 25 de setembre del 2012

ens ha deixat






En el meu record del benvolgut Dani Soler, la fotografia la seva gran passió, per la fotografia establien converses, ell admirava les meves Canon i jo les seves, no va parar fins que un dia tot joiós va ensenyar-me l’ultima adquisició, naturalment era una Canon, compacta, un nou model després del meu.
El dia 08/07/2012 12:10 que il·lustren aquestes fotos, la que surf ell justs treu el cap la vaig fer jo, les altres prenen la meva càmera les va fer ell, carai quina maquina i quin enfoc que te (jo estic el fondo amb un barret negre), era agradable, ens trobàvem  amb molts esdevenints garriguencs, sempre tenia una paraula maca per mi. 



Coincidíem a les jornades modernistes el 22/07/2012 18:43 
en Dani esta fent una foto a costat del pi gros (dues fotos).
.
apunt: just ahir es quant em vaig adonar per una foto seva penjada al facebook, el comentari em va fer sospitar que ens havia deixat, avui m'ho han confirmat a l'ajuntament. Adéu amic allà on siguis, quant faci una fotografia, sempre et buscaré, al no trobar-te pensaré amb tu.
Dani Soler "No t'oblidarem"

dilluns, 17 de setembre del 2012

I...



I…

I es despullen els arbres,
i se'n va el sol...
i s'amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s'apaguen
lentament, molt lentament.

I l'aire s'acaba,
i l'aire m'ofega.

I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.



Un garriguenc ens ha deixat, una  llarga malaltia degenerativa se l’ha endut. Ja feia temps que en sabia d’ell i el passat agost el vaig conèixer, a casa, assegut a la seva butaca, endollat al respirador mecànic,  devant l’ordinador, jo diria que feliç! A pesar de no poder valer-se per ell mateix, estava acompanyat de la seva família, el fill li afinava l’ordinador, escrivia teclejant amb la ma dreta, valent-se del ratolí, les lletres de la pantalla, una a una, per fer les paraules,  es va alegrar de la nostre visita, se li notava a la cara, vàrem xerrar una estoneta, li vàrem donar una foto emmarcada, feta per mi, de la façana de casa seva recent-ment arranjada, amb una dedicatòria:
“Tot és mesura des d’aquest moment,
ell i jo units per una sola lletra”
De ell, amb quedo em la seva cara afable, somrient, resignat, allà on siguis garriguenc volgut! Una forta encaixada!!! Josep
++++
La Garriga 16/09/2012

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com