Si ens plau a la Garriga , del 29 gener a l’1 de març de
2015 els
ACTES DE
CONMEMORACIÓ DEL BOMBARDEIG
I DE FOMENT DE
LA PAU.
Les
bombes que van caure el nostre poble fa 76
anys han de servir per construir un
futur de PAU.
Acte institucional de commemoració del bombardeig
de la Garriga
Data: 29/01
Hora: 14:45
Lloc: Davant del Refugi Antiaeri de l’Estació
Descripció: Acte institucional de record de
les víctimes del bombardeig feixista de la Garriga del 29 de gener de 1939, a
la mateixa hora en què va tenir lloc. Parlaments institucionals i ofrena d’un
ram de flors.
&&&
Llegint i picant poemes d’en
Joan Margarit un poema ha avivat la meva memòria, de la data propera de la commemoració del bombardeig de la
Garriga, he volgut fer-ne un post, junt de les fotos que pugui fer, a l’esdeveniment
del proper dijous 20 de gener. Quant això ocorria jo encara no havia nascut (soc
del 43) a casa sempre la guerra i la por va estar present, el pare va ser ferit
en combat, una bala li travessa l’ombro esquerra.
Un seu germà desaparegut, no s’ha sabut mai més res d'ell. Josep
PENÚLTIM POEMA A
LA MEVA MARE
Acabada la guerra, jugàvem el carrer,
i en sentir un avió sorties a buscar-nos
fins que el seu so es perdia enllà dels núvols.
Són les ruïnes d’aquell lloc segur
que hi havia a la infància.
Una vegada em vaig llevar
de matinada, estaves a les fosques,
asseguda a la taula de la cuina
igual que una gavina dins l’escletxa
d’una roca durant el temporal.
Només veig la llumeta d’una casa
que ja no hi és,
però que ens fa sentir menys malaurat.
Fins que el perill es perdi a l’horitzó.
Hem sigut pocs però valents de cor, ha sigut un acte per
recordar-nos del fets d’ara fa 76 anys, sobretot el meu amic Rosselló, que el
seu manifest (me l’ha deixat llegir abans ), en sentir-lo de nou i de la seva pròpia
veu m’ha fet emocionar, molt emotiu, per
no oblidar-sen mai més, els que va succeir a l’any 1939, en Rosselló era un nen,
mai s’ha oblidat de tal bombardeig.
Bo és recordar per no oblidar. Josep
Que en els meus anys la joia recomenci /
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. /
Oh pare de la nit, del mar i del silenci, /
jo vull la pau però no vull l’oblit.
Marius Torres
