josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral...Josep

dimarts, 21 de juny de 2016

asil

Fundació ASIL HOSPITAL La Garriga

EL NOSTRE ASIL GARRIGUENC
vist des de fora


















divendres, 17 de juny de 2016

fora barreres per els discapacitats

La nostra ciutat es de tots,
forra barreres per circular
amb cadira de rodes o escúter
 pas estret i sempre ple de trastos
C/ Del Figaro X Carretera Nova, està pintat,
rebaixat i adaptat el pas,
però en el altre costat no està prohibit aparcar.

Quant baixes o puges per les aceras de la Carretera Nova,
has de utilitzar el rebaix del aparcament del Res. La Garrafa.
C/ Torrent de la Sínia,
falta rebaixar el cantó de la terrassa de l'Illot

Aprofitant les obres, que s'haurà de refer el carrer,
que ens ho adaptin.
D'aquesta denuncia, vull agrair a l'ajuntament la vostre sensibilitat per anar adaptan espais del municipi garriguenc.

Perquè La Garriga sigui un poble adequat
per les persones de mobilitat reduïda.
Josep



diumenge, 12 de juny de 2016

deixadesa



C/ Anselm Clavé cantonada C/Ramon Pascual
no podia estar mes deixat, al terra una mica de tot, quin desori, quina brutícia, ni que fos fet expressament...Algú li hauria de caure la cara de vergonya, si es que en te. Josep

dissabte, 4 de juny de 2016

el silenci el so

03/06/2016 Ahir a la biblioteca  garriguenca, va ser presentat un llibre de POESIA COMPLETA Lluís Solà (de 1.052 pàgines)

Ell joiós va recitar-nos un poemes, amb cara de satisfacció, a pesar de la seva seriositat, varen ser poemes escenificats.

Va dir que agafa el trenc a Vic per passejar per la Garriga, el modernisme, la natura, els camps d’oliveres.

“Pietat és la frisant-se de dolor! va citar a “Miquel Angel la genialitat del home”. Va posar molt d’en facis, va repetir-ho moltes vegades... “els poemes de la pàgina 336-356”

Molt abans de la presentació, ja el havia comprat Ernesto de l’Esplai tenia la parada feta, vaig saludar-lo, ell es de Vic i del 40 i jo del 43, va ser a l’entrada on me’l va dedicar. Josep

el poema de la pàgina 336
Quan de sobte sorgeix dins el silenci el so,
què passaria si només, però, una vegada,
una sola vegada, el so gosés abandonar
temor i angoixa i el ferreny domini
d’acers i escumes, i pogués saber
i més enllà de riu solqués la música
i en la simplicitat signifiqués?
Què passaria si un sol so, el so sense frontera,
gosés una vegada, i el cim de la nuesa
aplegués els murmuris i les veus i els sons,
i els focs que en l’aire cremen, i l’alè obscur del vent,
l’eixut udol del roc, la remor de les coves,
i de tanta abundor s’alcés una palmera,
immòbil, clara, unànime, del que és?
I si la mar i l’escuma esdevinguessin sols oïda
i l’oïda només sentis la música inoïda?

el poema de la pàgina 356
17
Pica la pedra amb el martell,
pica, trenca la pedra, obre-la,
escampa’n arreu els bocins,
esberla la pedra amb l’escarpra,
pica, obre el camí cap endins,
lleva l’esberla de l’esberla,
engrunada, aspra i resplendent,
com la sorra dura de l’ara,
com la pols innocent del temps,
pica ben fins que no trobis pedra,
enfonsa-hi el tall, enfonsa-hi el jo,
descabdella la fosca mina,
esberla, fica’t cap endins,
excava la calor sobtada,
obre la pedra, obre l’obert.




un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com