josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral...Josep

dimarts, 27 de setembre de 2016

passejos garriguencs

Ahir a la tarda vaig fer un bonic passeig per el centre garriguenc, per els indrets del C/ Doma fotografiant els recents estrenats murals.





Mentre feia la foto al mural de l'Asil, vaig saludar a
Lluís Bassat i Coen (Barcelona 1941 publicista),


a Xavier Vidal-Folch (Barcelona, 1952) és un periodista català (tertulià d’en 8 al dia amb Josep Cuní - 8TV) 
Albert Benzekry i el seu pare, acompanyaven els dos personatges i una senyora ensenyant-li els murals i passejant. Benzecry fill va presentar-me com fotògraf garriguenc, lo qual m’honra... Soc aficionat i res més. 




***
Continuant el passeig avui, m’he aturat el nostre Patronat, resta tancat, es una llàstima doncs i passava estones quasi a diari. Al baixar la rampa, m’he adonat que la bota tornava estar al seu lloc, ara restaurada porta un rètol: “Tonell que s’utilitzava per repartir aigua a les cases” vull afegir també es feia servir per la mesquita buidant el pous cecs de les cases i escampar-lo al camp com abono “Era el carro/bota de la mesquita”







El passeig s’ha acabat, vaig vestit de rigorós estiu, damà amb vestiré mes d’acord amb la tardor que ens envolta (pantalons llargs i el jersei a l’espatlla) i fora por a la fresqueta. Josep


passejos garriguencs

Ahir a la tarda vaig fer un bonic passeig per el centre garriguenc, per els indrets del C/ Doma fotografiant els recents estrenats murals.





Mentre feia la foto al mural de l'Asil, vaig saludar a
Lluís Bassat i Coen (Barcelona 1941 publicista),


a Xavier Vidal-Folch (Barcelona, 1952) és un periodista català (tertulià d’en 8 al dia amb Josep Cuní - 8TV) 
Albert Benzekry i el seu pare, acompanyaven els dos personatges i una senyora ensenyant-li els murals i passejant. El Benzecry fill va presentar-me com fotògraf garriguenc, lo qual m’honra... Soc aficionat i res més. 




***
Continuant el passeig avui, m’he aturat el nostre Patronat, resta tancat, es una llàstima doncs i passava estones quasi a diari. Al baixar la rampa, m’he adonat que la bota tornava estar al seu lloc, ara restaurada porta un rètol: “Tonell que s’utilitzava per repartir aigua a les cases” vull afegir també es feia servir per la mesquita buidant el pous cecs de les cases i escampar-lo al camp com abono “Era el carro/bota de la mesquita”







El passeig s’ha acabat, vaig vestit de rigorós estiu, damà amb vestiré mes d’acord amb la tardor que ens envolta (pantalons llargs i el jersei a l’espatlla) i fora por a la fresqueta. Josep


un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com