josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 6 de desembre del 2016

indrets garriguencs


el meu reflex a la bola, assegut a la cadira elèctrica al C/Calàbria
el refugi i l'arbre de Gernika














dijous, 1 de desembre del 2016

sabates velles




Carrers NOUS! 
Edificis amb sabates velles.

Carrer Calàbria a la Garriga

Son las paradoxes que la VIDA! Ens depara, els anys no passen debades, els edificis i nosaltres amb ells. Josep 








Bàsquet

La vida que fuig.
La vida que clama.
Les voltes absurdes,
temps mort...

La vida que fuig.
La vida que clama.
Carreres absurdes,
temps mort...

Víctor Obiols

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com