La Garriga un poble per les persones

foto Web de la Garriga 30/11/2010 - Via Pública

Ara que ens hem cruspit un llarg pont, ells llums col·locats als carrer ens anuncien que d’aquí a poc serem a Nadal, les places Noves a tota màquina per estar arranjades en un tres i no res, per fi gaudirem d’un centre nou i adaptat, ens feia falta, els que utilitzem cadira de rodes per desplaçar-nos.

Agraeixo l’atenció per captar necessitats i posteriorment l’acció prestada per Quim Fornés Salillas Regidor d'Acció Territorial i Sostenibilitat, persona oberta i abocada a escoltar-nos, en quant ha pogut arranjar els passos mal fets, ho ha fet, ha set un no parar, adaptant-los per les persones, pas a pas s’ha fet feina, ben feta, i molta. Fixeu-vos que fa dos dies no podíem ni entrar a l’ajuntament ni a la biblioteca, tot s’ha adaptat aquest any que estem a punt d’acabar.

Gracies Quim per la teva sensibilitat, en vers el col·lectiu de ciutadans que ens movem amb cadira de rodes i ens passegem per la nostra estimada Garriga sensible i adaptada. Bones festes a tothom.

Josep Rof Rof

núria albó

Del llibre “La Garriga submergida”

QUAN EM PASSEJO PEL MEU POBLE, SOVINT VEIG tot el que ja no hi és, com si fos una petita Atlàntida que les ones de mar s’haguessin empassat. A les hores tinc ganes de fer-la reviure en les paraules i aquests són alguns dels poemes en què he anat evocant i enyorant paisatges i persones perdudes en el temps que tot s’ho endu. Núria Albó

TARDOR

Què hi ha de nou? Sí mira, anar tirant,

el cas és no encallar-se.

Però les fulles que eren dalt dels arbres

ara s’han ajagut a terra del Passeig

i fan soroll si hi passes

i les trepitges suaument.

L’home que ha d’escombrar-les per deixar el poble net

començava tot just a poder amuntegar-les,

que totes l’han volat agafades al vent.

És la tardor com sempre i aviat serà l’hivern.

CORREDORS AL PASSEIG I

Les fulles dels plataners han caigut.

Aquesta hi ha presagia de neu.

La humitat s’enfonsa en la sorra molla.

No hi ha ningú al passeig emmudit.

Trigo vint-i-cinc minuts a arribar

al final, el bosc fosc de Malhivern.

Uns corredors, amb bambes i xandall

Ja tornen amb la caputxa posada.

Parlen sobre les juntes directives.

A cada passa trepitgen els crits

d’implacables superiors de ferro

o fulles mortes per el fred que s’acosta?

Jo no m’he fixat pas en tot això.

Al cap d’uns segons les passes marxaven

i la remor de les fulles emmudia.

He mirat el nuvolet de l’alè

d’un d’ells, penjat en una branca baixa

(al voltant d’una fulla encara verda):

S’arrapava com podia a la vida.

Canon EOS 400D DIGITAL 14/11/2010 12:21 per jrrof

recons garriguencs

Canon EOS 400D 09/11/2010 12:20 per jrrof

.

En el centro de la Garriga hay un núcleo de casas antiguas, desde la calle arreglaron la entrada y hoy venciendo la pendiente de subida he podido entrar con mi silla de ruedas electrónica, he disfrutado como un niño. Que piedras, que lozas, que arcos, que maravilla de antigüedad, me imaginé la época con caballerizas o en la era batiendo el trigo, con todo su esplendor FANTASTICO!!! Si las piedras hablaran!!! La era de Can Vilanova ahora sirve de aparcamiento particular de sus vecinos. Josep

.

Para ver mas fotos clikar este ling-->

http://picasaweb.google.com/rofrofj6el/LEraDeCanVilanova#

Apunt: Cuitaré a fer-los preguntats els natius ancians del poble, per ampliar d’informació de l’era de Can Vilanova. Si l’aconsegueixo l’afegiré.

mobiliari urbà,ombres

Canon EOS 400D DIGITAL 19/10/2010 fetes a hores baixes per jrrof

mobiliari urbà: ombres: avui m’ha sorgit la inspiració per fotografiar em mobiliari urbà, des de les seves ombres i amb elles la meva silueta, el jostic de la cadira, vaig gaudir com un nen petit, a que és bella la ombra del mobiliari, per fer-les amb més projecció vaig aprofitar les hores baixes del cap vespre d’un dia lluminós i resplendent. Coneixereu algun moble del nostre mobiliari urbá. Josep

tanca desfeta

doblegades de malla
l'esvoranc
els dos models fil acerat
Torre Fournier
metros de tanca per terra

Canon PowerShot G9 28/10/2010 12:53 per jrrof

A la Ronda del Carril a la part Nord de l’estació fa poc Adif va arranjar la tanca de ciment desfeta, esmorronada i malmesa a través del temps, per una de nova de malla, hi ha dos models la part més al nord es de malla i la par més al sud a la vora de l’estació es més forta, acerada i rígida les dues estan rebentades per la ma del home, no se per quin motiu d'aquesta bretolada, a no ser el de poder creuar la vies, a la Torre Fournier amb sembla que hi viu gent, barrat el pas, a terra la tanca. He passat informació i fotos a l’ajuntament, doncs hi havia cert perill “un desfet fil acerat voleiava al carrer” amb perill de motoristes o ciclistes i no diem els cotxes, m’han confirmat que anirien a treure’l i que Adif ja estava avisada. josep rof rof.

Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono

Un dia de tardor

Filtra la fulla

la llum que l'acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la tarda,
aquest temps
inabastable que camina.

Inuit

http://www.scribd.com/doc/6183125/Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono

gossos i amos...

Gossos i amos...

Visc amb un poble petit on tot és encant, hi ha varies terrasses obertes a l’estiu, però ni ha una on predominen els gossos, a defora a dintre, nià un de fastigós que entre a la cuina a buscar el mos que el tenen acostumat, d’altres ajaguts a l’entrada, no es mouen per ningú, els seus amos son joves gipsosos els acaricia’n i els fan petons, entre ells s’ensumen o es borda’n, els lladrucs son ensordidors, a més hi ha fum de cigarretes per tot. Crec que incompleix las normes cíviques de comportament per els establiments on s’hi menja. Jo no més aviat passo de llarg, amb fa fàstic. Ha me’n en descuidava al hivern tots son a dintre.

vacances

Donde está Wuali? O la cámara? O el fotógrafo? O la silla?...entretenido en mi paseo matinal… a caballo de la silla de ruedas... fiel reflejo del día a día… cuando todo el mundo está de vacaciones… Buenas vacaciones a todos/as Josep

ei! Amics garriguencs aquest matí m'he perdut entre cartells busqueu-me por fa...una abraçada

http://picasaweb.google.es/rofrofj6el/DondeEstaWualiOLaCamaraOElFotografoOLaSilla#

agrair a la Policia Local de La Garriga

Des d’aquest blog “OPINEM LA GARRIGA”

dissabte, 3 / juliol / 2010

Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a la Policia Local de La Garriga entre les 18:30 i les 19:30, per la amabilitat i l’ajuda prestada, GRACIES.

El meu passeig d’aquesta tarda era veure la Fira d’Artesania (Passeig dels Til·lers) i anar desprès a escoltar sardanes a la Plaça del Silenci, ja escoltava les sardanes, era a prop, quant he notat com la roda esquerra de tracció de la meva cadira electrònica estava desinflada. ¿Que faré ara? A casa ni hi ha cap fill que amb pugui ajudar? Trucaré a la Policia, m’ha costat trobar el numero enregistrat al mòbil (no portava les ulleres de prop) Una vegada localitzat els he trucat ¿Que podriu ajudar? Esta clar que si ara venim. La cadira no hi cabia al cotxe patrulla. Han anat al garatge a buscar la vella furgoneta i en un tres i no res a casa.

Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.

He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.

Josep Rof i Rof

romàntiques llambordes

Canon PoPowerShot G9 01/07/2010 per jrrof

Llambordes al centre de La Garriga

El carrer Dels Banys, abans que la piqueta destrueixi per remodelació les antigues llambordes, he cregut convenient captar-les amb tota la seva bellesa, unes rejuntades amb ciment, d’altres separades, totes però en un moment donat han fet de cendrer o han sofert capes de pintura i tot d’improperis, fred, calor, olis, arrancades, frenades, pes, els hi agradaven les catifes de flors de molts corpus, elles cofoies ens obsequien amb la seva musica pel rodar de tota mena de rodes rrrrrr...

Han set modelades i posades d’una a una per la ma del home, quants d’anys han passat des de la seva col·locació ¿? Les llambordes de pedra esculpida, sempre han aguantat amb modèstia i resignació la finalitat per les qual fores modelades.

Serveixi les fotos com un homenatge a la vostra bellesa i un adéu amb tristesa per els anys que ens haveu acompanyat, ves a saber quin nou destí us espera, qui sap si sereu estriades, revengudes al millor postor, per adornar algun pati particular d’un romàntic com jo, ¡¡¡BELLES LLAMBORDES!!! sempre us he estimat us ho volia dir, el meus peus hi la cadira electrònica han volgut ser-hi per acompanyar-vos abans de ser destruïdes. Josep