josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 29 de gener del 2011

72è aniversari del bombardeig





lectura de textos per part de l'alumnat dels instituts del municipi.
la intervenció musical d'un trio de guitarres de l'Escola Municipal de Música
Un Felip Rosselló emocionat... ens llegeix el seu propi manifest... lo viscut de nen... avui ens ho ha recordat...



FOTOS: Canon PowerShot G9 per jrrof

La Garriga commemora el 72è aniversari del bombardeig

Amb motiu del 72è aniversari del bombardeig feixista al municipi, la Garriga celebra un cicle d'actes commemoratius. El primer arribarà dijous 27 de gener a les vuit del vespre amb una sessió gratuïta del Cineclub al Cinema Alhambra, on es projectaran diversos documentals sobre el Franquisme i la Transició, i el film El verdugo, de Luís García Berlanga.

L'endemà, dia 28 de gener, també a les vuit, Can Raspall acollirà la xerrada "Catalunya sota les bombes", a càrrec de Paola lo Cascio, investigadora i professora de la UB.

L'acte institucional de commemoració del bombardeig tindrà lloc dissabte 29 de gener a les 12 del migdia al davant del refugi de l'estació, amb parlaments, una ofrena floral, la intervenció musical d'un trio de guitarres de l'Escola Municipal de Música i la lectura de textos per part de l'alumnat dels instituts del municipi.

La programació seguirà el 3 de febrer amb "La memòria a través del NO-DO", una sessió també gratuïta conduïda per d'historiador Joan Garriga que s'oferirà a les vuit del vespre al cinema Alhambra. importants de la nostra contemporaneïtat. Finalment, l'11 de febrer es presentarà el llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió, amb edició d'Elisenda Barbé.

Apunt: Ha set un acte molt bonic, tendre i emotiu, els poemes recitats per alumnes, la música de tres guitarres, el manifest llegit per un emocionat Felip... contant-nos les seves vivències del “jo vaig ser-hi” en conjunt un acte per ser recordat... Josep Rof Rof

Aquella pàgina viscuda a la plaça de l’església.

“...eren les tres de la tarda del 29 de gener del 39”

Sí, i tot després d’haver consumat un frugal àpat dominical en temps dels finals de la Guerra Civil, i... corrents, cap a la plaça a jugar “caliues” en el sauló; tractant de païr el poc que s’havia mastegat. Ens hi trobàvem: la Lourdes Bulbena (ara monja a Vic); en Josep Noguera (de can TonManel); i jo. “Tots tres, habitants del carrer Samalús”. Era un dia clar i lluïa el sol, quant tot de repent, es començà a sentir un fort soroll d’avions, i dirigint les nostres ansioses mirades al cel veiérem una esquadrilla de sis aparells provinents de l’indret del pont de l’Ametlla, que es dirigia vers l’estació del tren. De cop sentim un estrèpit, d’una explosió i moltes d’altres. Maleint-los amb crits i paraulotes pel mal que ens estaven fent. Corren i de cames enlaire, ens dirigírem vers les nostres llars, al nostre carrer. En arribar la cantonada i davant de la porta de “can Sala” (avui escola de música), l’àvia “Treseta” de la Lourdes, (i...besàvia de la Neus) al veure’ns va exclamar: Veniu, nens i correu; amaguem-se sota l’escala. La “bomba!! Ha caigut a can Rovelló!! No va ser així d’exacta; malgrat que les bombes, varen caure dues cases més amunt i una a la casa del davant. Per tant la pressió de l’aire provocat per l’explosió, se’n va emportar enlaire, i es va ensorrà la teulada de la nostra casa provocant una gran quantitat d’enderrocs i polseguera, al vell mig del carrer Samalús. La meva mare, junt amb altres veïnes, eren al Cementiri donat sepultura a un veí, tot just assassinat el dia abans. Per tal motiu i des d’aquell lloc, quedaren alarmades, al observar el criminal bombardeig a l’entorn de l’estació.

Més tard, i una vegada reunida indemne la família, vam passar les tres nits següents dintre el refugi, per mancança d’una teulada on poder; aixoplugar-nos...

Fins que no es va acabar l’alarma i arribaren gent “d’ordre” (?). (1 de febrer 1939.)

Aquet es un dels tants recontes que moltes famílies de La Garriga tenim guardats a la memòria i esperem que els nostres néts no ho hagin de reviure “Mai més”

De tots els aquells mal records,

El que tenim la sord de poder-lo contar,

No ho fem per somiquejar-hi sobre.

Es només per transmetre als fills que vindran.

Que tot lo que els seus avis antany sofriren.

Ells, s’esforçaran en no reviure i no l’oblidaran.

L’empeny ha de ser de tots

I de bons catalans ¡¡Mai més!! Ho permetran.

Felip Rosselló Agustí

dissabte, 15 de gener del 2011

rosetó?



Canon PowerShot G9 14/01/2011 al punt del migdia per jrrof
.
Rosetó?

Al recent remolat centre, on per cert encara i treballen col·locant ornaments immobiliaris, m’hi he passejat amb la cadira electrònica i us vull dir que m’hi desplaço perfectament, avui la tertúlia d’una dotzena d’avis, entre ells jo, comentàvem el inconvenient que sembla que es durà a terme “obrir el tràfic rodat a les dues places” cosa que tota la colla es mostrava al contrari, es prepara una recollida de firmes perquè això no succeeixi, abocant a la perillositat de l’espai obert, també la gran baixada que te la placa de l’església (perill de rodar em massa velocitat els nens amb les motos, patins, bicicletes etc. També per l’imminent caiguda d’una forta pluja el perill de sofrir inundacions les cases) També que a la placa de Can Dachs sembla que les escalinates no estan baix planell, haurien de permetré seure-hi, ara no es pot.

Anem a lo que evoca el títol a la placa de l’església hi ha una espècie de Rosetó, roda, sol, gira-sol o rellotge? On 152 llambordes formen 6 círcols acabant el centre amb un rajola color teula rodona, també es comentava que assenyalava on es va trobar el motlle de la campana (no estaven pas d’acord... d’ubicació, segons comentaris hauria de ser desplaçada cap a l’església)

El temps acabarà esbrinant que és? O que vol ser? A mi m’hi agrada!

Les fotos avalen el que he escrit, també les ombres noves, del nou mobiliari urbá, on jo també hi faig la meva ombra. Josep Rof Rof

"La Garriga un poble millor, adaptat per a les persones"

dimecres, 12 de gener del 2011

un passamà



(garric)
10/1/2011 - Via Pública

Instal·lat un passamà al carrer del Torrent de la Sínia
L'Ajuntament ha col·locat un passamà al carrer del Torrent de la Sínia per millorar la seguretat de les persones amb problemes de mobilitat. El passamà, de quaranta metres de llargada, s'ha instal·lat a la façana lateral de la biblioteca i permetrà a les persones que ho necessitin comptar amb un suport a l'hora de moure's per aquest carrer, d'un pendent considerable.

L'actuació arriba després de diverses demandes ciutadanes que han alertat del perill que suposava desplaçar-se a peu per aquesta via els dies de pluja, en què les relliscades eren freqüents. El carrer del Torrent de la Sínia és una via d'accés al Centre d'Atenció Primària, fet que feia especialment necessària una solució per garantir la seguretat de les persones vianants.

***

Mica en mica, dia rere dia, pas a pas La Garriga serà un poble millor adaptat per les persones”, gracies ajuntament... sols per aquest fet i d'altres us dono mil abraçades i compteu en tinc una saca plena i serà per a vosaltres. Sempre agraït Josep Rof Rof

diumenge, 9 de gener del 2011

Els safareigs de Manuel Joaquim Raspall

sud
sud/oest nord
els dos
senefes
bretolada
enllumenat en Sebi passejant
lledoner
can quelo dos lladoners dos lladoners
Fotos Canon EOS 400D digital 09/01/2011 a les 18:00 hores per jrrof

La rehabilitació ha donat nova vida el centenari safareig d’aigua calenta, arranjat l’entorn que bonic i acollidor a l’altra banda el conjunt de la plaça de Mossèn Jaume Oliveras queda un recó acollidor uns còmodes bancs inviten a fer-hi estada, els dos lledoners abraçats per el tronc resten cofois en un espai tancat, l’enjardina’t i dona vida, trossos verges de sorra ens indiquen lo que era abans de la redecoració, confesso que vist des de l’altra banda els murs aixecat de ciment no els sabia ubicar, son el refugi de soroll per gaudir del descans als nous i espaiosos bancs, disculpeu-me d’aquesta minsa presentació carregada d’història la qual desconec, prometo informar-me’n i fer-hi un afegitó al peu del blog.

Aneu-hi encalmats, sense preses seieu al bancs i gaudiu de l’entorn i l’espai us agradarà n’estic convençut: Josep Rof Rof

..............afegitó................afegitó.................afegitó..............

http://www.lagarriga.cat/documentsPublicacio/346Garric_91.pdf

Un Centre de Visitants amb recursos d’última generació

L’equipament, que s’ubicarà als safareigs, aproparà el patrimoni a la ciutadania

Els safareigs de Manuel Joaquim Raspall, que ja s’han rehabilitat, acolliran a partir de principis d’any el Centre de Visitants de la Garriga. Aquest equipament, que vol esdevenir un espai per a la interpretació del patrimoni i la història local, oferirà al públic una exposició sobre l’evolució del poble des de l’època romana fins a l’actualitat. El centre, a més, presentarà cinc itineraris turístics que convidaran els visitants a conèixer més a fons els secrets del municipi.

El Centre de Visitants comptarà amb nombrosos recursos museogràfics i interactius d’última generació que permetran apropar-se al patrimoni local d’una manera didàctica i amena.

Entre aquests recursos tecnològics destaca especialment la Tablet PC, una computadora portàtil que els visitants podran emportar-se per fer els itineraris turístics. Per a aquelles persones que ho prefereixin, el centre també oferirà visites guiades personalitzades.

Els itineraris turístics permetran aprofundir en diversos aspectes del poble, com són l’antiguitat i l’edat mitjana, l’època medieval i la moderna, el termalisme i l’estiueig, la memòria històrica o la vida de pagès. Hi haurà rutes pensades per fer a peu, i d’altres on es recomanarà moure’s amb bicicleta.

Els safareigs, rehabilitats La instal·lació del Centre de Visitants arriba després de la rehabilitació dels safareigs, finalitzada el novembre. L’edifici ha retornat al seu aspecte inicial i, per aconseguir-ho, s’ha recuperat l’estructura i els materials originals de l’obra, com són els maons de la façana o la porta de ferro de l’entrada principal.

Durant el mes de desembre es durà a terme la urbanització de l’entorn dels safareigs amb il·luminació, mobiliari urbà i zones enjardinades. D’aquesta manera, l’edifici quedarà integrat dins el conjunt de la plaça de Mossèn Jaume Oliveras, que també s’està urbanitzant.

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com