el meu reflex a la bola, assegut a la cadira elèctrica al C/Calàbria
el refugi i
l'arbre de Gernika
.............OPINEM LA GARRIGA per fer un poble millor adaptat a les persones.............
josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep
dimarts, 6 de desembre del 2016
dijous, 1 de desembre del 2016
sabates velles
Carrers NOUS!
Edificis amb sabates velles.
Edificis amb sabates velles.
Carrer Calàbria a la Garriga
Son las paradoxes que la VIDA! Ens depara, els anys no passen debades, els edificis i
nosaltres amb ells. Josep
Bàsquet
La vida que fuig.
La vida que clama.
Les voltes absurdes,
temps mort...
La vida que fuig.
La vida que clama.
Carreres absurdes,
temps mort...
Víctor Obiols
divendres, 18 de novembre del 2016
villa romana
16/11/2016 Ayer al mediodía me paseé por la Villa Romana, lucían las
piedras tan antiguas como el Sol, unas piedras llenas de VIDA! por las plantas que crecen en ellas, tomé fotos desde mi silla de ruedas, al mismo
tiempo que tomaba un baño de sol, en este tiempo da gusto tomarlo, para quien
me sigue el blog, colgaré las fotografías, con una explicación copiada. Para no
hacerle de menos mis palabras son en castellano. Set felices! Josep
Villa romana de Can Terrers
LA VILLA ROMANA
Per el blog.. d’en Josep Rof
PEDRES
HUMILS
Oh!
pedres antigues,
mil·lenàries
digueu-me,
com
esteu?
com
us sentiu?
Vull
saber com a convidada
que
em sento de casa vostra,
si
els pel·legrins com jo
en
altres temps us han tractat bé?
Em sabria greu,
Oh pedres boniques,
o potser no?
Pedres
que heu estructurat
cases
i vides.
Vides
que us han construit
però
també derruit.
Pedres
que fonamenteu
cultures
i aquestes en civilitzacions.
Us
estimo, com estimo
la
terra on heu nascut
l’aire
que respireu,
les
herbes i les plantes
que
us acaronen els vostres
peus
o braços…
Em
xiuxiuejeu que les romanes
I els romans us vàren palplantar aquí.
Que
després d’ells vingueren altres
I
que us van tractar tan bé com
podien,
sabien o volien.
I
que ara, després de tants anys,
us
sentiu agraïdes per la admiració
que
us professem.
Vosaltres,
pedres humils,
ens
ensenyeu mes
del
que els nostres sentits veuen.
Gràcies
per la vostra esencia!
LAURA
LORENTE BANDRES 19-XI-2016 La Garriga
20/11/2016
El meu agraïment
a Laura, que s’ha inspirat amb les fotos penjades, que han fet história i m’ha
brindat la possibilitat d’adornar-les em el seu poema. Josep
La villa romana de Can Terrers, declarada Bien Cultural de Interés Nacional, es la plasmación del poder de la Roma de hace 2.000 años en la Garriga.
Se pueden visitar libremente las termas, pasear por las salas que hace dos milenios pisaban sus propietarios, y también conocer muchísimas cosas sobre uno de los asentamientos rurales romanos más importantes de Cataluña. ¿Sabéis que el vino que se producía en can Terrers se bebía en Italia, Egipto y Grecia?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)