Els administradors d'una fàbrica tèxtil de la
Garriga, denunciats per estafaEls administradors d'una fàbrica tèxtil de la
Garriga, denunciats per estafaDireà d'informació per la transformació
social
Els administradors d'una fàbrica tèxtil de la
Garriga, denunciats per esLes treballadores de Sati Fabrics denuncien
que els responsables que es van fer càrrec de l'empresa després d'un concurs de
creditors s'han dedicat a liquidar-la per a lucrar-se amb els seus actius.
Amb unes dimensions que ronden els 40.000 metres quadrats, el futur del
recinte tèxtil, que en el seu punt àlgid va arribar a acollir prop de 500
persones empleades, resta incert Guillem Mas
Sati Grupo Textil, companyia que era propietat de la família
Fisas, va fer fallida el 2013 després de veure’s incapaç d’assumir el pagament
d’un deute que arribava als 46 milions d’euros. Un any abans, l’empresa havia
demanat ajuda a la Generalitat per evitar la desaparició. Les institucions
catalanes van acordar l’entrega d’un préstec participatiu de dos milions
d’euros públics amb la direcció de la companyia –llavors comandada per
Pablo Fisas, germà de l’eurodiputat del PP Santiago Fisas– a canvi de
l’establiment d’un pla de viabilitat per reflotar l’empresa.
La societat pública encarregada de gestionar el procés de suport industrial
a Sati Grupo Textil va ser Avançsa, dependent del
Departament d’Empresa i Ocupació. Durant el procediment, el govern català va
demanar un conjunt de canvis estructurals a l’empresa, entre els quals es va
incloure l’acomiadament d’un nombre determinat de treballadores i el nomenament
de l’exdirectiu d’Abengoa Manuel Martos com a nou director general extern
de Sati Grupo Textil.
La figura de Manuel Martos
Martos va esdevenir el nou dirigent de Sati Grupo Textil amb
el compromís d’adoptar les mesures establertes al pla de viabilitat de la
Generalitat. Tanmateix, el resultat de la seva gestió no va ser la recuperació
de la companyia, sinó la seva sentència de mort. Segons el testimoni de moltes
treballadores que poc després serien despatxades, l’exdirector general extern
de Sati Grupo Textil va fer agonitzar l’empresa amb una estratègia
premeditada. D’altra banda, les antigues empleades de Sati també
denuncien el paper que va jugar la família Fisas des de l’aplicació
del pla de recuperació acordat amb les institucions catalanes: consideren
que Pablo Fisas i la resta de familiars amb participacions
a Sati Grupo Textil van eludir la seva responsabilitat en
la mala gestió de la companyia i es van desentendre del destí de l’empresa.
Entre les persones de la família que, fins fa dos anys, mantenien un petit
percentatge de participacions en la societat, hi havia el polític
Santiago Fisas.
Les acomiadades creuen que la família de
l'eurodiputat del PP Santiago Fisas, propietària de Sati fins al 2013, es va
desentendre del destí de l’empresa
Amb tot, Sati Grupo Textil es va declarar en suspensió de
pagaments l’estiu de 2013. En el concurs de creditors posterior, les noves
empreses adjudicatàries van fer una retallada considerable de llocs de treball.
Si l’empresa francesa Mortelecque va prescindir de vint empleades, la companyia
Mercagaya Integral –convertida en Sati Fabrics al cap de poc– va despatxar 135
treballadores. L’escàndol no trigaria a arribar: Manuel Martos era un dels nous
administradors de Sati Fabrics i ell mateix assumiria el control
directe de la unitat productiva de teixits decoratius de la fàbrica de la
Garriga com a director general. Tot i que Sati Grupo Textil havia
fet aigües sota la seva direcció externa i arran d'un procés tèrbol, això
no va impedir que es presentés al concurs de creditors a través d’una altra
empresa.
La maniobra de Sati Fabrics
Des d’un bon principi, l’activitat de Sati Fabrics va estar
sota sospita. Els recels de molta gent cap a l’empresa que liderava Manuel
Martos no eren infundats: la companyia va fer fallida al cap de vuit mesos i en
cap moment no va complir els pactes establerts al concurs de creditors. D’entre
les 55 persones que es van quedar sense feina després del tancament de
l’empresa, no n’hi ha cap que hagi pogut cobrar el mínim pertinent que li
pertocava d’indemnització ni tampoc el sou de l’últim mes de feina.
El 2013, Sati va rebre un préstec de
dos milions negociat amb la Generalitat a canvi d'un pla de viabilitat que
tenia com a objectiu reflotar l'empresa / Guillem Mas
No obstant això, a part de l’impagament a les empleades acomiadades, els
clarobscurs i les presumptes irregularitats en la gestió
de Sati Fabrics van molt més enllà. Per denunciar-ho, aquest
estiu, quaranta de les persones afectades van interposar una querella criminal
al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona contra Manuel Martos i els
dos altres administradors de la companyia, José Miguel Garrido Cristo
i Saúl Ruiz de Marcos. La demanda, que s’ha admès a tràmit,
també inclou la directora financera de la societat, Cristina Maria Kotzur.
Una insolvència voluntària
La querella imputa a la direcció de Sati Fabrics l’autoria dels
delictes d’estafa, alçament de béns, insolvència culpable, apropiació indeguda
i vulneració contra els drets de les treballadores. Els arguments de les
persones litigants per iniciar el procés judicial s’indiquen en un extens
informe pericial. Segons la seva versió, l’administració de la companyia mai no
va potenciar l’activitat productiva que se’ls havia adjudicat. Més que tirar
endavant l’empresa o mantenir els llocs de treball de les 55 persones que
s’havia compromès a tenir contractades al concurs de creditors, la intenció de
la direcció hauria estat la venda del patrimoni i de la maquinària més valuosa
de la fàbrica per enriquir-se personalment.
Segons la versió de les denunciants, la intenció de la
direcció hauria estat vendre el patrimoni i la maquinària més valuosa de la
fàbrica per enriquir-se personalment
La investigació pericial indica que Sati Fabrics va vendre
ben aviat la majoria de màquines que eren imprescindibles per la producció de
teixits. Segons els càlculs exposats a la querella, els actius materials
assignats a la societat tenien un valor de més de deu milions d’euros. Si la
jugada hagués anat bé, el negoci de Martos i la resta de la direcció hauria
sortit rodó: el pacte que va fer Sati Fabrics amb
l’administrador concursal per adjudicar-se la secció de teixits de decoració de
la fàbrica estipulava que havia de pagar un total de 900.000 euros en diverses
mensualitats. Es tracta d’una quantitat relativament baixa si es tenen en
compte els diners que Martos i els seus companys pretenien treure amb la venda
del patrimoni material que quedava a la unitat productiva. No obstant
això, tot i les condicions favorables per fer el pagament de l’adjudicació,
Sati Fabrics només va pagar un import molt reduït del total acordat
amb l’administració concursal.
Una fàbrica sense màquines
“Sati Fabrics va obtenir un patrimoni exorbitant a un preu irrisori
amb la condició de mantenir la producció i els llocs de feina dels
treballadors, però, en comptes de dur a terme l’activitat mercantil que havia
adquirit, es va encarregar de vendre tots els actius de l’empresa i cobrar tots
els crèdits possibles per quedar-se amb el màxim de diners”, explica l’informe
de la querella que ha presentat la gent afectada als jutjats. “Tot plegat va
ser un frau que va portar l’empresa a una situació d’insolvència de manera
voluntària”, afegeix el document en relació amb el procés de tancament. La
investigació pericial també exposa que gran part dels diners que la direcció
de Sati Fabrics va guanyar amb la maquinària venuda no van ser
declarats. Hi ha diverses vendes poc clares que n’expliquen la pràctica. Una de
les més evidents es va efectuar el febrer de 2014, quan feia tot just dos mesos
que l’empresa tenia el control de la unitat productiva de teixits de decoració.
A través de l’operació, la societat que liderava Martos va vendre gran part
dels actius que eren necessaris per la producció.
La societat pública encarregada de gestionar el procés de suport industrial
a Sati Grupo Textil va ser Avançsa, depenent del
Departament d’Empresa i Ocupació. En el procediment, el govern català va
demanar tot un conjunt de canvis estructurals a l’empresa, entre els quals es
va incloure l’acomiadament d’un nombre determinat de treballadores i el
nomenament de l’exdirectiu d’Abengoa Manuel Martos com a nou director
general extern de Sati Grupo Textil.
La figura de Manuel Martos
Martos va esdevenir nou dirigent
de Sati Grupo Textil amb el compromís d’adoptar les mesures
establertes en el pla de viabilitat de la Generalitat. Tanmateix, el resultat
de la seva gestió no va ser la recuperació de la companyia, sinó la seva
sentència de mort. Segons el testimoni de moltes treballadores que poc després
serien despatxades, l’exdirector general extern
de Sati Grupo Textil va fer agonitzar l’empresa amb una
estratègia premeditada. D’altra banda, les ex empleades de Sati també
denuncien el paper que va jugar la família Fisas des de l’aplicació
del pla de recuperació acordat amb les institucions catalanes: consideren
que Pablo Fisas i la resta de familiars amb participacions
a Sati Grupo Textil van al·ludir les seves responsabilitats
en la mala gestió de la companyia i es van desentendre de la deriva de
l’empresa. Entre les persones de la família que fins fa dos anys van mantenir
un petit percentatge de participacions en la societat hi havia el
polític Santiago Fisas.
Les acomiadades creuen que la família de
l'eurodiputat del PP Santiago Fisas, propietaris de Sati fins el 2013,
es van es van desentendre de la deriva de l’empresa
Amb tot, Sati Grupo Textil es va declarar en suspensió
de pagaments a l’estiu de 2013. En el concurs de creditors posterior, les noves
empreses adjudicatàries van fer una retallada considerable de llocs de treball
entre la plantilla existent. Mentre que l’empresa
francesa Mortelecque va prescindir de vint empleades, la companyia Mercagaya Integral
–convertida en Sati Fabrics al cap de poc- va despatxar a 135
treballadores. L’escàndol no trigaria a arribar: Manuel Martos era un dels nous
administradors de Sati Fabrics i ell mateix assumiria el control
directe de la unitat productiva de teixits decoratius de la fàbrica de La
Garriga com a director general. Tot i
que Sati Grupo Textil havia fet aigües sota la seva
direcció externa en un procés tèrbol, això no li va suposar un impediment per
presentar-se al concurs de creditors a través d’una altra empresa.
La maniobra de Sati Fabrics
Des d’un bon principi, l’activitat de Sati Fabrics va estar
sota sospita. Els recels de molta gent envers l’empresa que liderava Manuel
Martos no eren infundats: la companyia va fer fallida al cap de 8 mesos i en
cap moment va complir els pactes establerts en el concurs de creditors. D’entre
les 55 persones que es van quedar sense feina després del tancament de
l’empresa, no n’hi ha cap que hagi pogut cobrar el mínim pertinent que els hi
pertocava d’indemnització ni tampoc el sou de l’últim mes de feina.
Les treballadores afectades argumenten que el valor de les màquines era de
3,13 milions d'euros, però que el cobrament es va fer en metàl·lic i la
direcció de Sati Fabrics només va declarar una part petita de l’import en
una factura de prop de 165.000 euros més IVA. La direcció financera de la
companyia hauria utilitzat aquest mètode per camuflar l’existència d’ingressos
econòmics que sorgien de tot tipus de vendes de patrimoni material de la
fàbrica. Així doncs, on anaven a parar tots els diners no declarats? Segons la
gent que feia tasques administratives i de comptabilitat a l’empresa, els
ingressos obtinguts es destinaven a diversos comptes bancaris que s’havien
obert expressament. L’objectiu de la direcció hauria estat amagar els guanys de
les transaccions a l’administrador concursal per embutxacar-se’ls directament.
“Totes aquestes disfuncions serien a causa de l’existència d'una caixa B en
metàl·lic, originada per les diferents actuacions de buit patrimonial de la companyia”,
denuncien les persones querellants.
El nombre d’operàries que va contractar Sati Fabrics
per dur a terme les activitats industrials de l’empresa era molt baix per una
companyia que, teòricament, té la producció com a tasca prioritària
De la mateixa manera, el nombre d’operàries que va contractar Sati Fabrics
per dur a terme les activitats industrials de l’empresa era molt baix per una
companyia que, teòricament, té la producció com a tasca prioritària. “El
percentatge de treballadors contractats durant el temps que va tenir activitat
la societat és de 31 treballadors tècnics i administratius i només quinze en
qualitat d’obrers”, explica la gent afectada que ha presentat la querella.
Una possible estafa planejada
A la querella, també s’exposen altres raons que demostrarien l’existència
d’una presumpta estratègia d’estafa planificada des de la cúpula directiva. Ben
aviat, les filials adjudicades que Sati Fabrics tenia a Rússia i
Alemanya també van ser liquidades i tancades. El valor de les dues seccions a
l’estranger era de 920.000 euros. Els diners corresponien
a Sati Grupo Textil, que es trobava en procés de liquidació,
necessitava ingressos per pagar una part de les indemnitzacions pendents a les
treballadores acomiadades i també havia de tornar l’import dels diners que
devia pels préstecs contrets amb l’administració pública i amb diverses
entitats bancàries. Tanmateix, els diners que Sati Fabrics va
fer amb aquestes vendes no han aparegut enlloc i hi ha sospites que els
ingressos de les transaccions van servir per enriquir personalment als membres
de l’administració de la companyia. A més, segons indiquen les empleades
acomiadades, aquest cas tampoc seria únic: la direcció de l’empresa s’hauria
dedicat a cobrar directament els crèdits de diversos clients que devien diners
a Sati Grupo Textil, però els beneficis obtinguts no van passar
pel control de l’administrador concursal ni es van fer comptar al programa de
comptabilitat interna de Sati Fabrics.
Manuel Martos, tot i estar imputat per ser el presumpte
cervell de la trama, no es va presentar a declarar davant del jutge i tampoc
se’l va poder localitzar
Amb tot, els antics directius de Sati Fabrics s’enfronten a
un procés judicial que podria ser llarg. El principal greuge de les persones
acomiadades és que no han cobrat ni un euro de les indemnitzacions que els
pertocaven, malgrat la possible existència d’una quantitat alta d’ingressos
econòmics que haurien anat a parar directament a les butxaques de la cúpula
empresarial. El divendres 30 d’octubre, els membres de l’antiga direcció de la
companyia van assistir a la primera ronda de declaracions a la Ciutat de la
Justícia. Manuel Martos, tot i estar imputat per ser el presumpte cervell de la
trama, no es va presentar a declarar davant del jutge i tampoc se’l va poder
localitzar.
La Sati en data de 23/02/2015 la
manera de desfer un mastodont que diuen... diuen que no servia per res més, el “magatzem
era intel·ligent” qui sap quantes tones de ferro hauran sortit? Si amb descuido
ni la puc fotografiar. Josep
adéu SATI sati SATI sati SATI sati SATI sati SATI sati “la fi d’uns pantalons estrets”
