josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 28 de maig del 2016

recital poètic

Recital poètic a La Torre del Fanal
Xavier Cuatrecasas i Gina Cuatrecasas
 1.- Lesbos
música: Hassapiko nostàlgic

2.- El trabajo límpio
música: Empelt. Carles Belda

3.- Estiu
música: Fons del Segre. Pep Lizandra

4.- Rosas de sangre
música: Three pieces for clarinet solo (1) Igor Stravinsky

5.- Tardor
música: Flatworl. Andy Cutting

6.- 70 anys
música: Vals de Février. Guida Sellarés

El Dolor i l'esperança
-En un poble, a Siria, assetjat i malmès per la
guerra, es va sentir aquesta conversa entre dues dones:
- "Vull muntar un saló de bellesa a casa".
Li vaig dir:- "No és el moment...".-
Més que mai!", em va repicar.
***
Aquest ès el meu homenatge a la dona siriana,
que porta l'esperança al seu ventre.

-" Amb un bram d'esperança neix el teu fill.
S'obre pas entre els morts i la barbàrie,
puny per veure la llum i sentir l'escalfor
de la sorra. Al desert.
tu faràs que s'alci i camini enllà. A la llum.
La teva lluita és la nostra lluita.
Hallelujah!

La Garriga, 28 de maig del 2016









Xavier et vull agrair d’allò mes, la gentilesa que has tingut referent a mi, en la teva festa s’hi ha colat un intrús, un poema meu on tu l’has llegit al meu costat, tal com diu el poema m’ha quedat un filet de veu, he estat envaït per les emocions no controlades. Josep
Quinze anys
Com cada dia... avui també
xiularà el tren de les sis.
Com cada dia avui també
la gent dirà bon dia quant em trobi,
jo alçaré la ma esquerra
per no gastar...
el filet de veu... que avui amb queda.
 Tot s’afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.
I saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he passejat i he fet la migdiada.
 I que he aprés, potser, una mica de viure
i una mica, també de morir.
                                     Josep Rof i Rof
 10 de maig 2001-2016
quinze convivint amb l’ELA  
          

dimarts, 24 de maig del 2016

espais limitats

 No se pas a que obeeix l’enderroc proposat, “diuen, diuen que per una llicència mal aprovada” “també diuen, diuen que la despesa d’enderrocament l’haurà d’assumir el poble...", o sigui l’Ajuntament.

Agrair el lliurament de l’acera “la tanca” d’obres, mantinguda tant de temps posada. M’imagino per burocràcia. Alliberats els vianants, del perill que suposava caminar, per el pas de vehicles.

Las dues bicicletes encadenades a un arbre davant “Conxa Sisquella” Han sigut mogudes de lloc...Ara son al altre costat de la C/Vic lligades a un pal informatiu. Josep









Fi obres del C/Negociant Cantonada Bertí
***
 dues bicicletes ara
les dues bicicletes abans






dijous, 12 de maig del 2016

quinze anys



 
en Josep prenen un bany de sol



Quinze anys

Com cada dia... avui també
xiularà el tren de les sis.

Com cada dia avui també
la gent dirà bon dia quant em trobi,
jo alçaré la ma esquerra
per no gastar...
el filet de veu... que avui amb queda.

Tot s’afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.

I saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he passejat i he fet la migdiada.

I que he aprés, potser, una mica de viure
i una mica, també de morir.

10 de maig 2001-2016 convivint em l’ELA                                                                         
                                      Josep Rof i Rof
***

Riu amunt
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor el dits
cada nit.

Com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
com una veu sense ressò,
la nostra veu.

Com una nit sense ressò,
com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
la nostra nit.

Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.

Sobreviure
No m’entendreixo
pas més del que autoritzen
els codis, no patiu.

Ara com ara la sang no es detura,
fa giragonses per les venes,
reconstrueix camins
i els destrueix;
m’empeny a sobreviure.

Tal dia farà un any.

Dons bé, tornem-hi.
                      Miquel Martí i Pol

He volgut que m’acompanyessin dos poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el meu quinzè aniversari del diagnòstic de la meva ELA.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003)

Era un dia qualsevol com cada dia, però aquest dia no ho va ser. Feia estada a Lleida per treball. En Miquel va inaugurar un cafè-biblioteca. Algú no recordo qui, va llegir nos  els seus poemes. Allà vaig descobrir una altre manera de viure, ell patia EM estava assegut a una cadira de rodes, sense palar gens ni mica. Si somreia de banda a banda a gust. Va signar-me dos llibres. Des d’aquest dia, en Miquel i els seus poemes varen anar sempre en mi.

Ell ens va deixar. Han passat els anys i ara soc jo qui passejo em cadira de rodes, des de fa quinze anys pateixo una ELA. Com ell procuro quant passejo somriure. Amb aquest somriure vull ser agraït per els anys que m’ha deixat viure l’ELA. M’ha pres coses, està clar la malaltia fa el seu curs, però fins ara m’ha deixat VIURA i amb una certa qualitat.

Des d’aquestes paraules, aquets poemes que ens acompanyen, vull agrair;

Per la família per cuidar-me, arropar-me.
Per la Fundació Miquel Valls FMQV per assistir-me.

Per els metges i tot l’equip que m’assisteix a Bellvitge
UFELA Equip de professionals de la Unitat Funcional d’ELA:
tranquila está la mar,
però en el seu vaivé sempre "brama com l'ELA"

dimecres, 4 de maig del 2016

aparcament per a caravanes

Aparcament per a caravanes
Comencen les obres de l’espai a Can Terrers
La Garriga comptarà, aviat, amb un aparcament per a caravanes i autocaravanes a Can Terrers (a l’altre cantó de la vil·la romana). Les obres per la creació de l’espai ja han començat i és previst que finalitzin en el termini d’un mes.
L’aparcament tindrà capacitat per a uns 10 vehicles, i una plataforma de  desguàs amb alimentació d’aigua i llum i arquetes de buidat. L’àrea de caravanes oferirà serveis “Classe 2”, que inclouen: aixeta d’aigua amb rosca, reixa de desguàs d’aigües grises, desguàs per aigües negres, panell informatiu de normes d’utilització, espai de contenidor d’escombraries, endoll elèctric de 1300 wats, il·luminació de l’àrea, il·luminació de l’àrea, il·luminació de serveis, i panell informatiu turístic.
El projecta d’un aparcament de caravanes –que el grup Solidaritat per la Independència havia proposat al plenari municipal- es finançarà en part a través d’una subvenció de 40.000 euros de la Diputació de Barcelona.
(copiat literal-ment d'El Garric 146-maig 2016) Josep
aquestes fotos son d'avui, m'han omplert la tarda,
disculpeu-me algunes no son nítides 
doncs estrenava un objectiu vell i son fetes manualment
jrrof
 Can Tarrés
 les ruines
 el pont a on es perillós pujar

  l'ermita
 aquí no he pogut baixar, hi ha un gros escaló
 des de la carretera
 una mica mes en dincs
 des de dins
 maquines treballant
 una maquina i dues persones treballant
 de lluny maquinas treballant
 fantàstica explanada
  tot n'és ple per tot arreu això que ¿¿¿MATA???
 les ruines de Can Tarrés
 camps de civada
els arbres al marge
el pon que "amb risc amb deixa passar",
en el rebaix on la sorra hi falta i l'escaló és amb pujada

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com