josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

diumenge, 26 de febrer del 2017

garrigangues-ballaruques de carnaval

Avui fa un dia radiant, quasi de primavera, he fet un petit passeig. A la Place de Can Dachs garrigangues paradetes oferint els seus productes, les dones remena que remena, cercant la peça que et pugui escaure be, a bon preu, esta clar. Molta gent passejant i remenant.
A l’altre Place del Silenci, feien ballaruques, disfressats feien patxoca, de totes les edats. A prop preparaven la botifarrada, piles de barretes de pa sucats, esperaven la botifarra cuita. Quanta activitat cada u a lo seu.
He recollit el dinar, bacallà guisat amb verduretes per tres, canalons per tres més, una barra de pa cruixent i cap a casa.
He saludat en Felip estava a fora de l’Asil, quasi diria prenen el sol, però no, el seu fill venia amb el cotxe, per anar a fer un passeig cap a Samalús, m’ha dit que ha vingut per vuit dies. També he saludat el senyor Enric, anava coix, amb la cabellera blanca i llarga, molt preocupat per la salut del seu nebot.
Una parella saludada, la Pilar i en Cortés, feien patxoca, anaven els dos motoritzats amb una escúter. Els hi he preguntat si feien carreres i m’han dit que si, a que no sabeu qui guanya “el poder està en les dones” m’ha dit ell, val està clar.

La VIDA! I les preocupacions o malalties toquen a tothom, malgrat fem bona cara, la cosa es cuina per dins. A saber: jo faig bon aspecte, doncs si, procuro somriure, cada vegada amb costa més, m’ho reconec, saludant a tots els que es creuen amb mi.
Fa dies que la mucositat amb fa la punyeta, passo nits llargues, amb Pitus al pit constants, amb costa respirar, la mucositat aturada no arrenca, patit molt doncs no puc tossir, a base d’esforços aconsegueixo moure-la, mica en mica puja, just per tragar-me-la, no puc escopir i a vegades ni tragar o empassar. Quedo molt cansat. Amb relaxo, si es quant respires amb dificultat pots relaxar-te.

Ara si que l’ELA de quasi setze anys, es quant es fa més antipàtica. En aquests mateix moment, estic sofrint un amago de tos, les mans salten sobre el teclat. Me d’endollat a la maquina Respironics, mes tos, al final he arrencat. Quin cansament i a les hores quin alleugeriment. Tanco la conversa i descanso. Josep

dimecres, 8 de febrer del 2017

barri de QUEROL

El meu passeig de ahir va ser a la Barri de Querol, feia dies que no hi estava, els horts estant llaurats, les canyes descansant apilades, ja si hi nota VIDA, en poc temps tot canviarà, donant pas a la verdor, el Rec Monar net i polit, el llorer a punt de florir, les pedres antigues fant voral al camí. Barri de Querol un petit paradís. M’hi sento bé. Hi passaré estones, veien com tot creix i lleguire un llibre de poemes. Un encant de VIDA!. Josep








































un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com