El 2010, en el marc
de l'Any Núria Albó que l'Ajuntament de La Garriga va decidir celebrar amb
motiu del seu vuitantè aniversari, es va assignar a la Biblioteca de La Garriga
el nom de “Biblioteca Núria Albó de la Garriga”
Núria Albó
poemes
infantils
L'arbre i la primavera
La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.
Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum
La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.
Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum
LA PRIMAVERA
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
Lluna
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
On és el vent?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
La família
Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d'avi i àvia.
Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n'és, de complicada!
El peix
Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
L'alzina i el roure
L’alzina i
el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
El meu petit homenatge a la nostre poetessa,
aquesta il·lustre garriguenca, que camina cada dia de casa seva fins el centre,
tirant un carretó de la compra, apomada amb un bastó, ella no ho sap... però m’agrada
observar-la, té una pujada molt costeruda, anant baixada, tornant pujada, pas a
pas carregada d’anys, el carretó i el bastó va vencent el esforç del camí.
Sol prendre un cafetó a Can Xavi,
sempre acompanyada i amb molta conversa, de tant en tant fa un cigarret.
Ella no ho sap, tinc el llibre “La
Garriga Submergida” que hi ha poemes seus. Després de Sant Jordi, si no he
trobat algun llibre seu, li portaré per que me’l signi.
Sempre per mi és saludada,
amb un
somriure i un Bon dia Núria”. Josep
(les fotos son del nostra estimat El Passeig)
Un detall molt bonic, Josep. Redordant alguns poemes de Núria Albó. Jo mateix no els coneixia.
ResponEliminaSempre pensant amb els demés. Una de les moltes virtuts que adornen a la teva persona, Josep.
Me encantan sus poemas,fue mi profesora de catala guardo muy buenos recuerdos. Ella me casó en el ayuntamiento cuan era alcaldesa y me dedicó un poema presioss
ResponElimina