Corpus imaginari

esmuc

ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA

Corpus imaginari

Les músiques de Corpus

Concert final de carrera de

Marçal Ramon i Castellà

divendres, 13 de juny de 2014

Teatre de la Garriga – El Patronat

“Encara com sones vell acordió, 

estira i arronsa, reprèn la cançó”

Marçal Ramon i Castellà

Nascut el març de 1992 a Lliça d’Amunt. Nòmada enamoradís del Vallès Oriental. Violinista frustrat i acordionista diatònic per fortuna. Va abandonar el violí després de deu anys per tocar l’acordió diatònic, instrument amb el qual es guanya la vida. Humil estudiant de l’ESMUC i caramboles intèrpret. Defuig els virtuosismes i qualsevol  tipus de protagonisme interpretatiu. Vivaç defensor de l’instrument com a mitjà, no com a finalitat. El seu màxim desig és ser un missatger més de la música tradicional del nostre país a les següents generacions. Explorador a pals de cec de nou horitzons per l’acordió diatònic. Emotiu amant de la cultura tradicional popular catalana, la seva música. Compositor i arranjador. És feliç quant pot seure amb un avi ple d’històries per explicar i cançons per ensenyar. Ballador infatigable de jotes, rumbes, sardanes, contrapassos i ball pla. Admirador de grans mestres que l’han ensenyat a viure i a aferrar-se a la terra. Li sembla recordar que de petit va guanyar algun premi de poesia. 

 Comentari: Anava fent camí cap a casa, el Passeig vaig saludar uns amics, xerrant vàrem explicar-me que anaven al Patronat doncs tocava  l’acordió un jove conegut d’ells. He fet una gran passejada, he fet fotos a la inauguració d’un Nou Parc (sud/oest) és el nº 15 de Pilarín Bayés, de nom El Patufet. Vaig cap a casa. En continuar l’explicació, venç el cansament i canvio d’opinió, el tres fem via al Patronat, a mig camí truco a casa per comunicar la tardança, al bar xerrem mentes prenem un refresc.

Noi! a valgut l’estona, un espectacle mai pensat per mi. Gracies amics per la insistent convidada. Josep