josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 18 d’abril de 2017

poemes núria albó


 Núria Albó i Corrons (la Garriga, 2 de juliol de 1930) és una escriptora i política catalana.

El 2010, en el marc de l'Any Núria Albó que l'Ajuntament de La Garriga va decidir celebrar amb motiu del seu vuitantè aniversari, es va assignar a la Biblioteca de La Garriga el nom de “Biblioteca Núria Albó de la Garriga”
Núria Albó
poemes infantils

L'arbre i la primavera

La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.

Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum


 LA PRIMAVERA

Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.


Lluna

Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.

Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
On és el vent?

On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l'orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m'estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.

 

La família

Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.

El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d'avi i àvia.

Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n'és, de complicada!


 El peix

Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.


L'alzina i el roure

 L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.

L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.

Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred. 


Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.


El meu petit homenatge a la nostre poetessa, aquesta il·lustre garriguenca, que camina cada dia de casa seva fins el centre, tirant un carretó de la compra, apomada amb un bastó, ella no ho sap... però m’agrada observar-la, té una pujada molt costeruda, anant baixada, tornant pujada, pas a pas carregada d’anys, el carretó i el bastó va vencent el esforç del camí.
Sol prendre un cafetó a Can Xavi, sempre acompanyada i amb molta conversa, de tant en tant fa un cigarret.
Ella no ho sap, tinc el llibre “La Garriga Submergida” que hi ha poemes seus. Després de Sant Jordi, si no he trobat algun llibre seu, li portaré per que me’l signi.
Sempre per mi és saludada, 
amb un somriure i un Bon dia Núria”. Josep 

(les fotos son del nostra estimat El Passeig)

dissabte, 1 d’abril de 2017

fent i desfent

 fent

 fent
 fent
 fent
 fent
 fent
 fent
Fent i desfent 
o lo que és el mateix 
construir i desconstruir
C/Del Negociant cantonada amb el C/Farrants fa temps es va construir un esquelet de formigó, vaig plano, per fer-hi pisos. 
No se que va passar, diuen que els plànols no s’ajustaven a l’espai autoritzat. Tot i estant validats per l’obra.
Per fi han resolt el problema. 
Desconstruint per començar de nou. Josep
desfent
desfent
desfent
desfent
desfent
desfent
desfent
desfent
desfent

dijous, 23 de març de 2017

escenificació


Can Bellavista
Passeig Ignasi Sala.









 Un passeig recompensat.
Feia un passeig amb la Fuji penjada el coll, buscant retratar lo retratat, però vaig tenir la sort de qui no la busca, i la troba us explico: 
Venien una collada de persones, varen entrar a la llard dels avis a la Ronda del Carril, jo sense pensar-m’ho al darrera. En un tres i no res vaig ser a dintre, l’oportunitat de fer moltes fotos, d’un lloc mai fotografiat per mi.
M’hi sentia bé el mig d’aquella gentada. Mentre escenificaven fets de la guerra civil, tot recordant l’historia. Aquella bonica i gran torre va ser ocupada durant la guerra. Ara hi descansen els avis. En mig d’ells vaig sentir que n’era un més. Vaig sortir feliç i content de el premi que em va donar l’atzar aquell mati endiumenjat. Josep















un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com