josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 30 de març del 2021

Mi paseo de hoy

 




Hoy 30 de marzo del 2021

Esta mañana di un paseo por el pueblo donde resido (La Garriga Barcelona).

Daba gusto, un día radiante, invitaba a tomar el sol, paseé por diferentes lugares, un camino de tierra, paralelo al Rio Congost, donde hay unos huertos, sacaba fotos del primero a mi izquierda, de cara al rio, cuando me marchaba me llamó un señor, oiga quiere fotografiar el membrillo (codoyat), está lleno de flor, me abrió una puerta, entre y fotografié a gusto, el tomillo, (la farigola),el romero (romaní) la caléndula (boixac) y otras plantas que no recuerdo su nombre, me dijo que preparaba la tierra para sembrar, pero que le dolía mucho la espalda, la tierra es muy baja amigo? Seguí el paseo. El camino poco cuidado, mostraba baches y más baches, no es extraño que mi amigo Alfredo (84años) se cayese, lo pensé, no sé si lo haré, denunciarlo al ayuntamiento, a parte del margen que se comió el rio (parte del paseo) en las lluvias torrenciales caídas hace mucho tiempo, señalado si esta, peligroso también. Sacaré más fotos y presentaré una instancia denunciándolo. Es una lástima donde pasea muchas personas, con niños, familias con bicicleta alguna que otra silla electrónica de ruedas, la que me pasea a mi desde el 2016.

Sufro una ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica), fui diagnosticado el 2001, sé que soy una excepción, mi enfermedad es longeva, ella en mayo los (20 años) y yo en abril los (78 años). Crecimos juntos. Juntos para siempre. Está claro que está, caray si está, no para de dar estocadas, cual ladrona silenciosa, nos va robando parte de nuestro cuerpo, con ello otra manera de VIVIR! Para VIVIR!

Regrese a casa, con haberme sentido FELIZ!, a pesar de pasearme con silla y ahora con mascarilla. “Éramos pocos y parió la burra”, cuántos muertos, cuantos sufrimientos, maldita pandemia, maldita ELA.

Josep Rof Rof 












la meva ELA i jo
      

dimecres, 3 de febrer del 2021

JOAQUIN SABINA

 



Contigo

Yo no quiero un amor civilizado,
con recibos y escena del sofá;
yo no quiero que viajes al pasado
y vuelvas del mercado
con ganas de llorar.

Yo no quiero vecínas con pucheros;
yo no quiero sembrar ni compartir;
yo no quiero catorce de febrero
ni cumpleaños feliz.

Yo no quiero cargar con tus maletas;
yo no quiero que elijas mi champú;
yo no quiero mudarme de planeta,
cortarme la coleta,
brindar a tu salud.

Yo no quiero domingos por la tarde;
yo no quiero columpio en el jardin;
lo que yo quiero, corazón cobarde,
es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.

Yo no quiero juntar para mañana,
no me pidas llegar a fin de mes;
yo no quiero comerme una manzana
dos veces por semana
sin ganas de comer.

Yo no quiero calor de invernadero;
yo no quiero besar tu cicatriz;
yo no quiero París con aguacero
ni Venecia sin tí.

No me esperes a las doce en el juzgado;
no me digas “volvamos a empezar”;
yo no quiero ni libre ni ocupado,
ni carne ni pecado,
ni orgullo ni piedad.

Yo no quiero saber por qué lo hiciste;
yo no quiero contigo ni sin ti;
lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,
es que mueras por mí.

Y morirme contigo si te matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.

Título: Contigo
Año: 1998
Letra: Joaquín Sabina

 



Fotos jrrof cortezas de unos arboles, 
A uno descansan en su endidura unos caracoles

divendres, 29 de gener del 2021

un passeig

 



Avui he pres la decisió avén dinat, donar un llarg passeig, feia sol, un dia clar, donava gust passejar. Buscant carrers on dones els sol, he anat a espetegar al polígon ha on hi ha un supermercat, he fet un tom per dintre i m’he adonat que de l’última vegada han fet canvis, tot està d’oferta, he pensat massa oferta per tant poca gent comprant, a la peixateria repartien gel als peixos morts, ningú comprava, també a li passava el mateix a la xarcuteria, sols funcionava una caixa, de les moltes que té. Jo no he comprat pas res. Sols en veure els lineals plens d’ofertes, som divendres, hauria d’estar ple...” mala peça te el teler”. Res no es igual. He acabat el passeig tristoi. He fet unes fotos, res de l’altre món. Som a la terra. Ara toca portar mascareta, comprar poc, no sortir de casa. Mireu que feia mesos que no sortia, però crec que trigaré a tornar-ho a fer. Josep




Operaris obrin nou escocells, Carretera de l'Ametlla a la Garriga


dijous, 19 de novembre del 2020

LLADRES


17 NOVEMBRE 2020

La Policia Local denuncia dos joves per un intent de robatori i deté un home en recerca i captura  

La Policia Local va identificar dilluns al matí dos joves de 18 i 20 anys i els va denunciar per un delicte de furt lleu. Els fets van passar pels volts d’un quart d’onze del matí, quan, els dos homes, van entrar a la botiga Vímet de la Garriga, situada al carrer Banys. Segons va denunciar la propietària, els joves van emportar-se 100 euros de la caixa registradora. Quan es va adonar d’aquesta situació va sortir darrere dels dos joves que, finalment, li van retornar els diners furtats. Va ser llavors quan va informar a la prefectura local i els agents van iniciar una recerca de les dues persones fins que les van localitzar a l’entorn de l’estació. El caporal de la Policia Local, Pedro Garcia, explica més detalls dels fets.

D’altra banda, la Policia Local va poder detenir divendres un home que estava en recerca i captura gràcies a la col·laboració d’un mosso d’esquadra que estava fora de servei. Durant la tarda l’agent de la policia de la Generalitat va veure tres homes que es comportaven de manera sospitosa, a la zona de la carretera de Vic, mirant a diferents edificis residencials de la zona. Va ser llavors quan va trucar la policia davant la possibilitat que estiguessin planejant un robatori. I, quan va arribar una patrulla per identificar els 3 homes, es va comprovar que un dels individus tenia una ordre de recerca i captura. Es va procedir a la seva detenció i se’l va posar a disposició dels Mossos d’Esquadra.

Des de la Policia Local s’agraeix la col·laboració ciutadana que, tant per la detenció de divendres com per la denúncia realitzada dilluns han permès evitar dos robatoris. Per aquesta raó, des de la prefectura es recorda que davant de l’actitud sospitosa de qualsevol persona prop d’algun domicili es recomana trucar a la Policia Local per evitar que s’acabi convertint en un furt.

Policia Local de la Garriga    

(((TEX PUBLICAT A RADIO SILENCI)))


      Els fets a casa nostre el dia 16/11/20 entre les 16 i les 20 hores jrrof

dissabte, 16 de febrer del 2019

els Pinetons



I

L’admiració pot ésser tan fresca,
tan sincera i simple, tan prop del bé
comú, com ho pot ser l’enveja sana,
la que fa esforç per florir amunt, per dur
més pes de fons a les alforges pròpies.


Altrament, les enveges són la mà
que vol abastar més i s’obre via
a bufetades, desig carregat
d’odi. És en aquest desig que troben
cabuda les forces feres del guany
i la massa d’excrescències d’ego.


En l’interregne d’aquests “petits mals”,
encavalcant-los com genet de voiska
-cosac amb un peu a cada rossí-,
l’eròtica del poder, estantissa,
cobeja i deleja i anhela amb fam.


Mal disfressada de filantropia,
la mentalitat de sacietat
recomana el benestar i l’abundància
real o potencial. El gran pas
avant de l’era de la tecnològica
virtualitat és que l’opulent,
el rei del consum, no és el qui domina
els mitjans de producció, sinó
l’ens brutal de l’economia pura,
que funciona en si mateixa com
els xips de bactèries. La batalla,
doncs, està servida pels neocon
i l’agressivitat liberalista.


Com no confondre les ambicions
i els ideals?
Josep Pedrals (poeta)

Després de dinar he fet un passeig al Parc dels Pinetons, fent un cafè el Racó de Lola, he quedat parat la quantitat de gent dinant al Restaurant o defora entaulats, dona gust aquest espai. He pres el sol, tot llegint poesia “ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA” de Josep Pedrals, de fet avui l’he començat, es un llibre de Préstec  de la Biblioteca, conté tex i poesia (és rebuscada) de fet en Pedrals es la seva manera d’escriure, dota d’un gran domini de les paraules. Promet ser interessant. La poesia m’acompanya, amb transporta a altres indrets i em distreu. De fet sempre en porto un a sobre, així com la Canon avui he tret la vella PowerShot G9. De fet les fotos que he penjat son d’avui mateix. jrrof



dilluns, 12 de novembre del 2018

art tèxtil


10a Mostra Internacional d'Art Tèxtil
rajoles hidràuliques i de ceràmica de la Garriga.
Plaça de Can Dachs
de dijous a dissabte de 17:00 h a 20:00h
diumenge i festius de 11:00 h a 14:00 h
Organitza:
Associació de Puntaires de la Garriga
del 26 d'octubre al 18 novembre



















 






 

El meu reconeixement a la mostra, a les puntaires, a la feina feta QUE ÉS MOLTA i la santa paciència per fer anar creant els punts al coixí, tot escoltant la música dels boixets. FELICITATS!!! Josep Rof Rof
















¿Què és una hora?
Ho és tot!
No és res!
Un instant!
Un mer pessic!
Un somni!
Una realitat!
Seixanta minuts!
Una hora llarga!
Una hora curta!
Una hora de pagès!
És una hora menys de vida!
jrrof
una hora és lo que vaig contemplar tanta BELLESA!

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com