josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els disset anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 16 de febrer de 2019

els Pinetons



I

L’admiració pot ésser tan fresca,
tan sincera i simple, tan prop del bé
comú, com ho pot ser l’enveja sana,
la que fa esforç per florir amunt, per dur
més pes de fons a les alforges pròpies.


Altrament, les enveges són la mà
que vol abastar més i s’obre via
a bufetades, desig carregat
d’odi. És en aquest desig que troben
cabuda les forces feres del guany
i la massa d’excrescències d’ego.


En l’interregne d’aquests “petits mals”,
encavalcant-los com genet de voiska
-cosac amb un peu a cada rossí-,
l’eròtica del poder, estantissa,
cobeja i deleja i anhela amb fam.


Mal disfressada de filantropia,
la mentalitat de sacietat
recomana el benestar i l’abundància
real o potencial. El gran pas
avant de l’era de la tecnològica
virtualitat és que l’opulent,
el rei del consum, no és el qui domina
els mitjans de producció, sinó
l’ens brutal de l’economia pura,
que funciona en si mateixa com
els xips de bactèries. La batalla,
doncs, està servida pels neocon
i l’agressivitat liberalista.


Com no confondre les ambicions
i els ideals?
Josep Pedrals (poeta)

Després de dinar he fet un passeig al Parc dels Pinetons, fent un cafè el Racó de Lola, he quedat parat la quantitat de gent dinant al Restaurant o defora entaulats, dona gust aquest espai. He pres el sol, tot llegint poesia “ELS LÍMITS DEL QUIM PORTA” de Josep Pedrals, de fet avui l’he començat, es un llibre de Préstec  de la Biblioteca, conté tex i poesia (és rebuscada) de fet en Pedrals es la seva manera d’escriure, dota d’un gran domini de les paraules. Promet ser interessant. La poesia m’acompanya, amb transporta a altres indrets i em distreu. De fet sempre en porto un a sobre, així com la Canon avui he tret la vella PowerShot G9. De fet les fotos que he penjat son d’avui mateix. jrrof



dilluns, 12 de novembre de 2018

art tèxtil


10a Mostra Internacional d'Art Tèxtil
rajoles hidràuliques i de ceràmica de la Garriga.
Plaça de Can Dachs
de dijous a dissabte de 17:00 h a 20:00h
diumenge i festius de 11:00 h a 14:00 h
Organitza:
Associació de Puntaires de la Garriga
del 26 d'octubre al 18 novembre



















 






 

El meu reconeixement a la mostra, a les puntaires, a la feina feta QUE ÉS MOLTA i la santa paciència per fer anar creant els punts al coixí, tot escoltant la música dels boixets. FELICITATS!!! Josep Rof Rof
















¿Què és una hora?
Ho és tot!
No és res!
Un instant!
Un mer pessic!
Un somni!
Una realitat!
Seixanta minuts!
Una hora llarga!
Una hora curta!
Una hora de pagès!
És una hora menys de vida!
jrrof
una hora és lo que vaig contemplar tanta BELLESA!

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com