josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dilluns, 22 de maig de 2017

endromines


" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "


Estem de sort, els garriguencs són civilitzats, però niant que deixen qualsevol cosa al carrer (la merdeta fora de casa).
Aquestes bicicletes duen més d’un any aparcades, rovellades i brutes, en estat d’abandó.
Els carrets de supermercats, dels nous drapaires, estan a qualsevol lloc, lligats i per mes inri, la gent els hi omple de coses.
Res més a dir, doncs ja us ho he dit, feia dies que duia el pap ple. 
Al buidar-lo em sento alleugerit.
Per un entorn garriguenc millor. Josep 

" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "

" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "



" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "



" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "


" LA GARRIGA QUE NO ENS AGRADA "

diumenge, 21 de maig de 2017

elisenda soler català (pintures)

Inauguració de la mostra de pintures d'Elisenda Soler Català.
Divendres, 19 de maig de 2017 a les 20:00
a les 20 h, a la sala Dameson 
Fins al 4 de juny
Organitza: Elisenda Soler
Adreça:
 08530 La Garriga - Barcelona


Elisenda Soler Català (la Garriga 1982) és pintora, per vocació, des de la seva infància. Fou alumna de la pintora Marta Castelar i de la ceramista María Busquets al taller de plàstica per a infants i joves de l’Escola Municipal d’Art de la Garriga. Posteriorment, la seva formació esdevé més irregular i assisteix a diferents cursos monogràfics de pintura. Dona molt sensible i sensibilitzada vers l’entorn, el seu interès per documentar-se i l’afició per visitar exposicions d’art, tant aquí com a l’estranger, són la seva veritables escola. (és part de la presentació de Fina Bernat)
























Apunt:
M’he vist atrapat de tant de color, jo soc poc entès en pintures, però el color de diferents pinzellades i estils m’ha deixat bocabadat. Recomano la vostre visita, recordeu-vos del 19 de maig al 4 de juny. Josep

diumenge, 7 de maig de 2017

misael elerm






Misael Alerm ha publicat "Vell país natal" amb Adia Edicions. 
Hi ha moltes tempestes en els versos de Misael Alerm (La Garriga, 1990). Pluges d’estiu intenses, sotragades d’aigua que esquitxen i trenquen l’aparent calma, o bé desperten i obren els ulls. L’aigua fèrtil de l’escriptura, del discurs que corre, com un rierol capritxós, que es ramifica i avança cap al bosc de l’infinit: “El so no reposa/ fins que para de ploure/ i, encara de tant en tant,/ el tambor vibra,/ moll de tinta”. La dificultat de transformar el paisatge en vers, de retrobar els sons naturals i encarnar-los en paraules també és descrita en alguns versos: “Confondre’ns i enfonsar-nos/ cap al primer tel del text,/ el més fràgil, l’amagat:/ trobar el lloc on reposar el cap/ i que no llisqui”.
Ens ve al cap la textura de bosc, l’olor de la fusta i l’herba molla, i l’ombra “del que omple de móres la taula al setembre i porta les pales de jugar”.  Misael Alerm invoca el Vell País Natal: un mosaic de converses, sons de bosc pescats amb la canya de Joan Brossa, els poemes de Blai Bonet o el record dels somnis d’Álvaro de Campos. Un futur desolador entra en escena: “Avui en dia és sabut que les mans i els arbres vénen/ [de les màquines” i Misael Alerm s’hi enfronta: “Per on caminem, si per les perifèries del cos o dels nostres paisatges és pràcticament indiscernible i de tota manera molt poc rellevant. La nostra feina, feta d’amagatotis, de rebuscar entre les deixalles, és adhesió a la veu, cada cop més permeable”. El poeta s’aixopluga en petits recers, l’ombra d’un còdol, la taula d’escriure i corregir, els sucs de la tendresa.
misael alerm


         CHARLES BAUDELAIRE

tanta cervesa només espesseix més la por
lents i perduts com sempre, a les palpentes,
ni demanem ni llum ni la finestra ni l'interruptor,

gràcies

ja només la paret on poder soterrar
el genoll amb molta violència i llepar la sang
plorant una mica i també
les llàgrimes, llepar l'ull salat de l'altre,

potser una mica així ferint-nos les retines






Demà missa

Els homes vells a
dins l’asil
apurant
cada cigarreta fins al plàstic
i els filtres esbargits per terra
a peu de paret
i
a peu de paret és on ho veig allò
que podrien ser
quatre bombetes penjades 
entre dos arbres
pagès de quatre i vuit anys
(de fet la petita i el gran
també es porten molt bé
tot i la divergència d’edat)
que corren jugant excitats
per l’explosió de riure i les
vint persones de més a la plaça

el boig del poble
entremig
sorprès de portar
un got de plàstic a la mà
amb un vi de  diumenge
de tots asseguts a la taula i al mig
el porró,
i els quatre balladors ensinistrats
pel paio de l’escenari
i les mosses
i també la noia que és de fora
i el gos que es passeja espantat
i algú que el persegueix 

i al mig de tot
allò tant poderós:

l’acordió de festa.
Marata, juliol del 2007

APUNT: Amb petit comité, al barri de Les Roques a la Garriga, al costat de l'aigua del Congost, amb un diumege ENDIUMENJAT !!! Em escoltat POESÍA del
garriguenc Misael Alerm. Josep

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com