josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 3 de juliol del 2010

agrair a la Policia Local de La Garriga


Des d’aquest blog “OPINEM LA GARRIGA

dissabte, 3 / juliol / 2010

Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a la Policia Local de La Garriga entre les 18:30 i les 19:30, per la amabilitat i l’ajuda prestada, GRACIES.

El meu passeig d’aquesta tarda era veure la Fira d’Artesania (Passeig dels Til·lers) i anar desprès a escoltar sardanes a la Plaça del Silenci, ja escoltava les sardanes, era a prop, quant he notat com la roda esquerra de tracció de la meva cadira electrònica estava desinflada. ¿Que faré ara? A casa ni hi ha cap fill que amb pugui ajudar? Trucaré a la Policia, m’ha costat trobar el numero enregistrat al mòbil (no portava les ulleres de prop) Una vegada localitzat els he trucat ¿Que podriu ajudar? Esta clar que si ara venim. La cadira no hi cabia al cotxe patrulla. Han anat al garatge a buscar la vella furgoneta i en un tres i no res a casa.

Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.

He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.

Josep Rof i Rof

divendres, 2 de juliol del 2010

romàntiques llambordes

















Canon PoPowerShot G9 01/07/2010 per jrrof

Llambordes al centre de La Garriga

El carrer Dels Banys, abans que la piqueta destrueixi per remodelació les antigues llambordes, he cregut convenient captar-les amb tota la seva bellesa, unes rejuntades amb ciment, d’altres separades, totes però en un moment donat han fet de cendrer o han sofert capes de pintura i tot d’improperis, fred, calor, olis, arrancades, frenades, pes, els hi agradaven les catifes de flors de molts corpus, elles cofoies ens obsequien amb la seva musica pel rodar de tota mena de rodes rrrrrr...

Han set modelades i posades d’una a una per la ma del home, quants d’anys han passat des de la seva col·locació ¿? Les llambordes de pedra esculpida, sempre han aguantat amb modèstia i resignació la finalitat per les qual fores modelades.

Serveixi les fotos com un homenatge a la vostra bellesa i un adéu amb tristesa per els anys que ens haveu acompanyat, ves a saber quin nou destí us espera, qui sap si sereu estriades, revengudes al millor postor, per adornar algun pati particular d’un romàntic com jo, ¡¡¡BELLES LLAMBORDES!!! sempre us he estimat us ho volia dir, el meus peus hi la cadira electrònica han volgut ser-hi per acompanyar-vos abans de ser destruïdes. Josep

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com