josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 28 de maig del 2016

recital poètic

Recital poètic a La Torre del Fanal
Xavier Cuatrecasas i Gina Cuatrecasas
 1.- Lesbos
música: Hassapiko nostàlgic

2.- El trabajo límpio
música: Empelt. Carles Belda

3.- Estiu
música: Fons del Segre. Pep Lizandra

4.- Rosas de sangre
música: Three pieces for clarinet solo (1) Igor Stravinsky

5.- Tardor
música: Flatworl. Andy Cutting

6.- 70 anys
música: Vals de Février. Guida Sellarés

El Dolor i l'esperança
-En un poble, a Siria, assetjat i malmès per la
guerra, es va sentir aquesta conversa entre dues dones:
- "Vull muntar un saló de bellesa a casa".
Li vaig dir:- "No és el moment...".-
Més que mai!", em va repicar.
***
Aquest ès el meu homenatge a la dona siriana,
que porta l'esperança al seu ventre.

-" Amb un bram d'esperança neix el teu fill.
S'obre pas entre els morts i la barbàrie,
puny per veure la llum i sentir l'escalfor
de la sorra. Al desert.
tu faràs que s'alci i camini enllà. A la llum.
La teva lluita és la nostra lluita.
Hallelujah!

La Garriga, 28 de maig del 2016









Xavier et vull agrair d’allò mes, la gentilesa que has tingut referent a mi, en la teva festa s’hi ha colat un intrús, un poema meu on tu l’has llegit al meu costat, tal com diu el poema m’ha quedat un filet de veu, he estat envaït per les emocions no controlades. Josep
Quinze anys
Com cada dia... avui també
xiularà el tren de les sis.
Com cada dia avui també
la gent dirà bon dia quant em trobi,
jo alçaré la ma esquerra
per no gastar...
el filet de veu... que avui amb queda.
 Tot s’afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.
I saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he passejat i he fet la migdiada.
 I que he aprés, potser, una mica de viure
i una mica, també de morir.
                                     Josep Rof i Rof
 10 de maig 2001-2016
quinze convivint amb l’ELA  
          

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies Josep per aquestes aportacions, espontánies i a la vegada enriquidores, que palesen uns sentiments que brollen dels racons més protegits del teu cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser bonic escoltar poesia teatre-lisada, on en un espai reduït a vora dels poetes mi vaig sentir be, va ser uns moments plens d’emocions i ganyotes a la meva cara. Josep

      Elimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com