Gossos i amos... 
Visc amb un poble petit on tot és encant, hi ha varies terrasses obertes a l’estiu, però ni ha una on predominen els gossos, a defora a dintre, nià un de fastigós que entre a la cuina a buscar el mos que el tenen acostumat, d’altres ajaguts a l’entrada, no es mouen per ningú, els seus amos son joves gipsosos els acaricia’n i els fan petons, entre ells s’ensumen o es borda’n, els lladrucs son ensordidors, a més hi ha fum de cigarretes per tot. Crec que incompleix las normes cíviques de comportament per els establiments on s’hi menja. Jo no més aviat passo de llarg, amb fa fàstic. Ha me’n en descuidava al hivern tots son a dintre.
