josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 14 d’agost de 2010

gossos i amos...

Gossos i amos...

Visc amb un poble petit on tot és encant, hi ha varies terrasses obertes a l’estiu, però ni ha una on predominen els gossos, a defora a dintre, nià un de fastigós que entre a la cuina a buscar el mos que el tenen acostumat, d’altres ajaguts a l’entrada, no es mouen per ningú, els seus amos son joves gipsosos els acaricia’n i els fan petons, entre ells s’ensumen o es borda’n, els lladrucs son ensordidors, a més hi ha fum de cigarretes per tot. Crec que incompleix las normes cíviques de comportament per els establiments on s’hi menja. Jo no més aviat passo de llarg, amb fa fàstic. Ha me’n en descuidava al hivern tots son a dintre.


4 comentaris:

  1. crec que ets massa pijo per viure en un poble petit a on hi han tants gossos, potser hauries de tornar a barcelona

    ResponElimina
  2. Volia dir que estava d'acord amb què hi ha massa gossos tractats com persones (aquí i a barcelona probablement també). No estic d'acord amb parlar del cas específic d'un bar, perquè passa a molts llocs, ni en dir que són de joves, hi ha de tot. I per descomptat trobo molt desencertada la resposta de Anònim, que surt amb el "torna a barcelona" que repeteixen tant els garriguencs que no han ni sortit de casa.

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com