josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dilluns, 27 de setembre del 2010

Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono


Un dia de tardor

Filtra la fulla

la llum que l'acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil·lenària,
en el temps efímer de la tarda,
aquest temps
inabastable que camina.

Inuit

http://www.scribd.com/doc/6183125/Poemes-de-Tardor-Poemas-Del-Otono


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

3 comentaris:

  1. Raquel19 de gener del 2012, a les 16:06

    Sabría usted decirme el título y autor de esta maravillosa obra???
    Muchas gracias

    ResponElimina
  2. Anònim19 de gener del 2012, a les 20:45

    Raquel es de InuitInuitInuit de todas maneras el ling a pié del poema te abrirá el blog donde lo pille, abrazos Josep

    ResponElimina

opina opina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com