núria albó

Del llibre “La Garriga submergida”

QUAN EM PASSEJO PEL MEU POBLE, SOVINT VEIG tot el que ja no hi és, com si fos una petita Atlàntida que les ones de mar s’haguessin empassat. A les hores tinc ganes de fer-la reviure en les paraules i aquests són alguns dels poemes en què he anat evocant i enyorant paisatges i persones perdudes en el temps que tot s’ho endu. Núria Albó

TARDOR

Què hi ha de nou? Sí mira, anar tirant,

el cas és no encallar-se.

Però les fulles que eren dalt dels arbres

ara s’han ajagut a terra del Passeig

i fan soroll si hi passes

i les trepitges suaument.

L’home que ha d’escombrar-les per deixar el poble net

començava tot just a poder amuntegar-les,

que totes l’han volat agafades al vent.

És la tardor com sempre i aviat serà l’hivern.

CORREDORS AL PASSEIG I

Les fulles dels plataners han caigut.

Aquesta hi ha presagia de neu.

La humitat s’enfonsa en la sorra molla.

No hi ha ningú al passeig emmudit.

Trigo vint-i-cinc minuts a arribar

al final, el bosc fosc de Malhivern.

Uns corredors, amb bambes i xandall

Ja tornen amb la caputxa posada.

Parlen sobre les juntes directives.

A cada passa trepitgen els crits

d’implacables superiors de ferro

o fulles mortes per el fred que s’acosta?

Jo no m’he fixat pas en tot això.

Al cap d’uns segons les passes marxaven

i la remor de les fulles emmudia.

He mirat el nuvolet de l’alè

d’un d’ells, penjat en una branca baixa

(al voltant d’una fulla encara verda):

S’arrapava com podia a la vida.

Canon EOS 400D DIGITAL 14/11/2010 12:21 per jrrof

recons garriguencs

Canon EOS 400D 09/11/2010 12:20 per jrrof

.

En el centro de la Garriga hay un núcleo de casas antiguas, desde la calle arreglaron la entrada y hoy venciendo la pendiente de subida he podido entrar con mi silla de ruedas electrónica, he disfrutado como un niño. Que piedras, que lozas, que arcos, que maravilla de antigüedad, me imaginé la época con caballerizas o en la era batiendo el trigo, con todo su esplendor FANTASTICO!!! Si las piedras hablaran!!! La era de Can Vilanova ahora sirve de aparcamiento particular de sus vecinos. Josep

.

Para ver mas fotos clikar este ling-->

http://picasaweb.google.com/rofrofj6el/LEraDeCanVilanova#

Apunt: Cuitaré a fer-los preguntats els natius ancians del poble, per ampliar d’informació de l’era de Can Vilanova. Si l’aconsegueixo l’afegiré.

mobiliari urbà,ombres

Canon EOS 400D DIGITAL 19/10/2010 fetes a hores baixes per jrrof

mobiliari urbà: ombres: avui m’ha sorgit la inspiració per fotografiar em mobiliari urbà, des de les seves ombres i amb elles la meva silueta, el jostic de la cadira, vaig gaudir com un nen petit, a que és bella la ombra del mobiliari, per fer-les amb més projecció vaig aprofitar les hores baixes del cap vespre d’un dia lluminós i resplendent. Coneixereu algun moble del nostre mobiliari urbá. Josep

tanca desfeta

doblegades de malla
l'esvoranc
els dos models fil acerat
Torre Fournier
metros de tanca per terra

Canon PowerShot G9 28/10/2010 12:53 per jrrof

A la Ronda del Carril a la part Nord de l’estació fa poc Adif va arranjar la tanca de ciment desfeta, esmorronada i malmesa a través del temps, per una de nova de malla, hi ha dos models la part més al nord es de malla i la par més al sud a la vora de l’estació es més forta, acerada i rígida les dues estan rebentades per la ma del home, no se per quin motiu d'aquesta bretolada, a no ser el de poder creuar la vies, a la Torre Fournier amb sembla que hi viu gent, barrat el pas, a terra la tanca. He passat informació i fotos a l’ajuntament, doncs hi havia cert perill “un desfet fil acerat voleiava al carrer” amb perill de motoristes o ciclistes i no diem els cotxes, m’han confirmat que anirien a treure’l i que Adif ja estava avisada. josep rof rof.