Remenat per els calaixos, he avivat la memòria d’on venim, on vàrem viure duran molts anys, amb aquesta fotografia
aèria del 1968, el lloc ajuntament de les Franqueses, la torre del molí de vent
(pati rere l’ajuntament), els patis dels col·legits, a la cantonada de la
muralla correus, les cases dels mestres, la N152 passant per davant
l’ajuntament, el camí que duia a casa i al moli, creuant el pas a
nivell amb guarda, de la línia Barcelona-Puigcerdà, encara recordo les maquines
de vapor.
Rere l’ajuntament el nostre pis 1967, on
varen néixer i créixer els meus fills, els baixos els pares 1940 (les dues varen
ser construïdes per un paleta i nosaltres de manobres), aquí vaig néixer jo,
rodejats de conreus, on jugàvem amb plena natura.
No ho busqueu, doncs res te a veure
actualment, va ser urbanitzat, les nostres cases derruïdes, per donar pas a una
gran plaça, ni varen tenir la delicadesa de preservar el nom, doncs hauria esta
bé ‘Parc Can Rof Nou’, així no haguessin perdut la nostre identitat.
Des de fa uns deu anys, el nostre poble
d’estada és La Garriga on ens hi sentim molt ben acollits e integrats.
Es bueno recordar de donde venimos Josep. Es algo que no debemos olvidar nunca, pues para olvidos, ya son suficientes con todos aquellos que urbanizan y construyen nuevo sobre viejo sin guardar ni preservar la identidad de generaciones pasadas.
ResponEliminaUn abrazo