la baldufa aturada contempla la pluja
l
el respatller de la cadira s'escolen gotes
brilla com un mirall
el tendall s'escolen gotes
era de nit
Quan de vegades entro,
a poc a poc, a la petita casa
de mi mateix,
amb pas humit, a fil de matinada,
deixant a fora els arbres expectants,
un tremolor d'herba tocada
per l'esbatec del primer vent del dia,
m'adono prou
de quin desordre hi ha, quina remor,
quin moviment d'entrades i sortides
inútils, que el celler està buit
—car hom beu molt—, de restes de vianda
ja freda als plats —car hom menja a deshora,
de pressa i malament—,
que el vell fogó vessa de cendres
anteriors de focs que s'extingiren
fa molt de temps, però que no permeten
al nou de cremar bé.
• Joan Vinyoli, «L'acte darrer», dins Realitats (1963)
a poc a poc, a la petita casa
de mi mateix,
amb pas humit, a fil de matinada,
deixant a fora els arbres expectants,
un tremolor d'herba tocada
per l'esbatec del primer vent del dia,
m'adono prou
de quin desordre hi ha, quina remor,
quin moviment d'entrades i sortides
inútils, que el celler està buit
—car hom beu molt—, de restes de vianda
ja freda als plats —car hom menja a deshora,
de pressa i malament—,
que el vell fogó vessa de cendres
anteriors de focs que s'extingiren
fa molt de temps, però que no permeten
al nou de cremar bé.
• Joan Vinyoli, «L'acte darrer», dins Realitats (1963)
APUNT: La llevantada que em sofert aquets dies, ha fet
que esteséssim sota la pluja constat, el nostre pati, ple de fulles de les
moreres, reticents a caure, però les pluges s’han encarregat a fer-les
volar. Tot n’és ple, oferint un espectacle màgic, brillant, únic. Josep
Déu n'hi do aquests dies de pluja amb la que ha caigut.
ResponEliminaA la Plaça del Silenci una bona dona, aixoplugada sota el seu paraigua, mentre plovia a bots i barrals, en creuar-se amb mi va i em diu:
-- ¡ Bufffff, quina manera de ploura !
-- Doncs és veritat, senyora, com sempre, de dalt a baix -- vaig contestar-li.