en Josep prenen un bany de sol
Quinze anys
Com cada dia... avui també
xiularà el tren de les sis.
Com cada dia avui també
la gent dirà bon dia quant em trobi,
jo alçaré la ma esquerra
per no gastar...
el filet de veu... que avui amb queda.
Tot s’afeixuga més de dia en dia
i el poder de la veu és limitat.
I saber que tot, avui,
ha estat el mateix que cada dia,
que he passejat i he fet la migdiada.
I que he aprés, potser, una mica de viure
i una mica, també de morir.
10 de maig 2001-2016 convivint em l’ELA
Josep Rof i Rof
***
Riu amunt
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor el dits
cada nit.
Com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
com una veu sense ressò,
la nostra veu.
Com una nit sense ressò,
com un camí sense retorn,
com una nit sense matí,
la nostra nit.
Riu amunt,
cap aigua no revé
riu amunt;
el temps se’ns mor als dits
cada nit.
Sobreviure
No m’entendreixo
pas més del que autoritzen
els codis, no patiu.
Ara com ara la sang no es detura,
fa giragonses per les venes,
reconstrueix camins
i els destrueix;
m’empeny a sobreviure.
Tal dia farà un any.
Dons bé, tornem-hi.
Miquel Martí i Pol
He volgut que m’acompanyessin dos poemes d’en Miquel Martí i Pol, en el meu quinzè aniversari del diagnòstic de la meva ELA.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003)
Era un dia qualsevol com cada dia, però aquest dia no ho va ser. Feia estada a Lleida per treball. En Miquel va inaugurar un cafè-biblioteca. Algú no recordo qui, va llegir nos els seus poemes. Allà vaig descobrir una altre manera de viure, ell patia EM estava assegut a una cadira de rodes, sense palar gens ni mica. Si somreia de banda a banda a gust. Va signar-me dos llibres. Des d’aquest dia, en Miquel i els seus poemes varen anar sempre en mi.
Ell ens va deixar. Han passat els anys i ara soc jo qui passejo em cadira de rodes, des de fa quinze anys pateixo una ELA. Com ell procuro quant passejo somriure. Amb aquest somriure vull ser agraït per els anys que m’ha deixat viure l’ELA. M’ha pres coses, està clar la malaltia fa el seu curs, però fins ara m’ha deixat VIURA i amb una certa qualitat.
Des d’aquestes paraules, aquets poemes que ens acompanyen, vull agrair;
Per la família per cuidar-me, arropar-me.
Per els metges i tot l’equip que m’assisteix a Bellvitge
UFELA Equip de professionals de la Unitat Funcional d’ELA:
Endavant Josep !ves escribint tan be com ho saps fer.el JOrdi i jo sempre llegiem els teus poemes.
ResponEliminaDolors.
no se pas qui sou? de totes maneres agraeixo el vostre comentari, abraçades Josep Rof Rof
ResponEliminaAdmiro la teva manera de ser, Josep. El teu somriure, la teva voluntat de recorrer els indrets més emblemàtics del poble. Les xerrades amb els amics de sempre. La voluntat d viure.
ResponEliminaI és que, en el fons, malgrat les limitacions que imposa la ELA, has sapigut viure amb aquestes limitacions, i has acceptat la malaltia.
Amb l'acceptació, no aconsegueixes resoldre el problema ni la malaltia, però, aixó sí, ajuda, i molt, en poder-la afrontar de una manera molt diferent. De la manera que saps afrontar-la amb aquesta dignitat que conforma una de les teves moltes virtuts que t'adornen com a persona.