josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dijous, 1 de desembre de 2016

sabates velles




Carrers NOUS! 
Edificis amb sabates velles.

Carrer Calàbria a la Garriga

Son las paradoxes que la VIDA! Ens depara, els anys no passen debades, els edificis i nosaltres amb ells. Josep 








Bàsquet

La vida que fuig.
La vida que clama.
Les voltes absurdes,
temps mort...

La vida que fuig.
La vida que clama.
Carreres absurdes,
temps mort...

Víctor Obiols

1 comentari:

  1. Com sempre, uns bons reportatges fotogràfics, testimonis per a l'història de la Garriga. Podran passar anys i més anys, però, temps a venir, les persones que tinguin ocasió de veure aquestes fotografies, tindrán un molt bon record del seu autor. Gràcies, Josep.

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com