Res més brut que un terra de lloses de formigó o paviments similars: fixeu-vos-hi a Barcelona, a Granollers i a tantes altres ciutats: tota mena de taques de xiclets i de tot sobre un fons gris.
Per acabar d'arrodonir el projecte de remodelació del centre, proposo pintar els arbres de gris o plantar-ne de ferro i formigó. Arribat aquest moment, em vestiré de gris i passejaré ufana pel centre del meu poble. Feliç amb el meu camuflatge m'asseuré sobre un banc gris sense respatller. En el meu gris anonimat respiraré l'aire calent que desprèn l'enllosat quan li ha tocat el sol. Tancaré els ulls i amb nostàlgia recordaré l'olor dolça d'aquells til·lers que un dia foren de fusta, amb fulles verdes i flors de mel. Em treuré les sabates i caminaré descalça sobre el nou enllosat gris de la nova plaça del meu poble. En sentir la cremor als peus ben segur que em vindrà a la ment la saviesa de la natura, que té terres que transpiren, nordreixen d'aigua i de minerals el subsòl i no escalfen el medi circundant. És clar, ja no m'enrecordava, abans la plaça era de sauló!
.............OPINEM LA GARRIGA per fer un poble millor adaptat a les persones.............
josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
opina opina