josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

divendres, 2 de desembre de 2011

ens ha deixat

http://www.laqui.es/pdf/866_web.pdf
Record d’un  amic i... sorprenent “Trobador”
Elogi à l’amic Virgili Guiot


En el passat mes d’agost i després d’una llarga estança al Geriàtric  de Granollers, ens ha deixat  un benvolgut amic i veritable senyor. Molt erudit i racional, amb un concepte ferm i correcte de la seriiositat en que, un home ha de conduir la pròpia existència.
En Virgili Guiot (1922-2011) des de la seva joventut  ha estat amant i defensor en primera línia, de la llibertat. D’aquella llibertat que  va “assaborir”, des de l’adveniment de la República, on va gaudir ja de  la infància, “la milloria i el progrés de l’ensenyament públic amb la República”, que la seva generació va poder  viure i aprofitar. Els tristos fets del  Juliol del 36, inflamaren el seu cor d’un jove nascut lliure, i sense pensar-hi un instant, es va allistar voluntari a només 15 anys i... “ tot i amagant la seva edat” com un jove més, disposat a tot, per defensar aquella fresca democràcia adquirida per lliure rescat i voler d’un poble, de segles sotmès. Fou ferit al front, i portat a curar-se a La Garriga i ja la va estimar  de seguit amb tot el seu cor. La seva trajectòria  va ser com la de tants altres joves soldats de la República, que el revengisme “feixista” els va fer pagar amb altres tants i inútils anys de servei  militar. ----per... purificar-se---
Casat amb una jove del nostre poble, creà família i després de molts revolts, esforços i sacrifici  d’una vida de treball i “d’emigrant”, va poder fer retorn à la seva estimada  Garriga, i ara, aquí, junt amb la seva adorada muller Encarnació reposarà. En Virgili, ens deixa un llegat literari, fruit de la seva verbositat intel·lectual, i sabent com  varen ser els seus anys juvenils, es molt d’admirar per la riquesa de seu bilingüisme. Els seus escrits a
l’ ‘AQUÍ, rics d’una filosofia molt racional,   ens han encantat  fins avui i per mols anys. La gran inspiració poètica que ens ha deixat, és  digna exemple de la seva “catalanitat”, i d’un tal romanticisme com cantaven ja fa molt segles, els fills d’aquesta terra catalana, feta de: “Poetes i Trobadors”. Llàstima que jo, sols l’he conegut de pocs anys i he aprés d’ ell, el seu  sincer amor per  Catalunya i La Garriga que el distingia. Són moltes les precioses “rimes” que l’hi podríem citar. Sols un fragment del seu poema dedicat a..
.
“La Garriga”
[ ] Recordem el que fou La Garriga dintre la historia.
Un poble discret, bonic i d’aires plaents
Profitós, benestant i amb el destí ple de gloria
Disposat a resoldre els problemes que sempre  restaran  latents.
Ajudant-me d’aquesta sana i feliç alenada
I pensant que aquest poble pot ser el meu fi nal de camí,
Em plau dir-vos, amics tot el bo i millor de mon estada
En aquesta terra garriguenca bella i amb un joiós destí.
Virgili Guiot (2000)
.
“Gracies amic, i reposa en pau” Felip Rosselló Agustí
Copiat fil par randa de L’AQUÍ
+++
Apunt: Jo no el coneixia pas aquet senyor, doncs soc garriguenc d’adopció de pocs anys, des de la descripció a  L’AQUÍ  del amic Felip amb salaritzo amb al seu dol i l’homenatge-ho penjant-lo el blog OPINEM LA GARRIGA
gracies a L’AQUÍ, gracies Felip. Josep Rof Rof
.
“+++Descansi amb PAU+++”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com