2011/2012

2.012 el meu missatge en una ampolla

Realment aquest ha estat un any molt dur per a moltes famílies. Ocorren moltes coses que no podem comprendre, i això ens entristeix. Alguns amics han quedat enrere, també van haver-hi projectes que van fracassar, desenganys amorosos, decepcions familiars, acomiadaments laborals, cruels desnonaments, i un molt llarg etc. No obstant això estic aquí, segueixo respirant, els meus ulls encara es delecten contemplant les meravelles de la naturalesa, les meves oïdes encara senten el gaudi d’escoltar i apreciar una bona cançó. Les meves mans també gaudeixen amb el tacte de la seda. El meu cor encara viu, encara que hagin passat catàstrofes personals. He decidit ser feliç. Els terratrèmols del meu entorn van destruir aquest últim any algunes relacions amb les quals gaudia, però l’esperança no ha mort. Lluito per sobreviure als desastres interns, cada dia em faig més fort, sóc un gladiador del segle XXI, aferrant-se a la vida. Em miro al mirall, un any més, arrugues noves, cabells que ja no hi són, il·lusions juvenils que van morir. Segueixo mirant al mirall, 2.012 el meu missatge en una ampollaquesta vegada veig en ell reflectit al meu propi cor, que batega amb més passió que mai, veig un cor al que la vida li sembla summament meravellosa. Miro al voltant, veig a la meva dona, una dona fi del, una dona forta, que ha estat al meu costat en les verdes i en les madures, una dona lluitadora, que va estar al meu costat quan més ho necessitava. Miro al voltant, veig  una fi lla amb tot un futur per davant, és una fi lla molt especial, de bon cor, el major dels meus tresors. Què més podria jo desitjar?. Podria desitjar moltes coses que ara no tinc, i de fet les desitjo, però cap d’elles és tan essencial com les que ja tinc, per la qual cosa les seves absències tampoc em suposaran cap trauma, ni m’impediran ser plenament feliç. Aquest cap d’any escriuré un missatge i ho enviaré a tots els meus amics sobre les aigües del mar dins d’una ampolla, esperant que alguns vegin la meva ampolla surant en el mar i llegeixin el meu missatge, on estan anotats els meus desitjos per tots ells en aquest any nou 2.012 que s’apropa: Us desitjo que tingueu un cor brau, capaç de sobreposar-se a tots els contratemps. Us desitjo que mai perdeu la capacitat de gaudir amb les coses més senzilles de la vida. Us desitjo que perdoneu als qui us han ferit i tingueu així pau en el cor. Us desitjo que us reconcilieu amb tots aquells amb els quals heu discutit. Us desitjo que tingueu l’esperança que tot pot canviar i millorar. Us desitjo fortalesa d’esperit per suportar les malalties sense caure en la depressió. Us desitjo que conegueu amics dels de debò, d’aquells que ajuden a suportar millor les tempestes de la vida. Us desitjo que rebeu moltes abraçades sinceres, d’aquelles que tenen poder curatiu. Us desitjo que us facin tots els dies petons càlids. Us desitjo que els solitaris trobin la seva mitja taronja. Adéu ja 2.011, adéu ja per sempre! 

Juanjo Conejo

L’aquí www.laqui.es núm 870

Gràcies Juanjo per regalar-nos bells escrits durant tot l’any 2011. Aquests últim és bonic! És d’aplicació per cada un de nosaltres, els que tenim una certa edat, i el nostre cos pateix nafres, malgrat tot si la vida ens acompanya pujarem el tren que ens portarà dia a dia, fins a completar tot l'any 2012 i els tres-cents-seixanta sis dies. Josep Rof Rof

¿ Puges, pugeu al tren del 2012 ?

¡¡¡bon viatge!!! 

Malgrat els entrebancs de la vida, 

sigueu feliços!!!