josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 24 d’abril de 2012

roses-llibres

Ahir va ser Sant Jordi, els garriguencs sortíem el carrer, malgrat el dia ventós de ratxes empipadores i fredes, la festa enguany es va celebrar al menys sense pluja, durant tot el dia la gent no va parar ni un moment, de comprar roses i llibres, se la veia contenta, la festa és màgica, per oblidar un moment la que ens esta caient el damunt.
Ja fa quaranta-quatre anys que ho faig, és lo primer que vaig fer l’endemà d’haver-nos casat, sempre més ho he seguin fent, llevat d’uns anys d’absència per mi, (doncs no tenia encara la cadira elèctrica la Mistral3), la meva dona ho feia per mi. Aquests sol fet m’entristia, en no poder fer-ho. D’això farà uns sis anys.

Just ara l’he canviada per una Kite, cedint la usada a projecte autisme la garriga fundat l'any 1976,(aquesta cadira de rodes elèctrica serà utilitzada per una persona amb autisme que és atesa a les nostres instal-lacions i que té problemes de mobilitat) content i contents per l’oferiment, aquets mati l’han passat a recollir.  L’espera una nova VIDA, per fer una mica més FELIÇ aquesta persona citada. Això em fa sentir bé, per haver-ho pogut fer.
No us penseu que sigui millor la nova, ad-dues m’han portant, aquesta es més confortable, te més potencia, du llums, si fas carretera compleixes “les normes europees”. Però penso que tothom hauria de tenir l’experiència d’un dia de la seva vida passejar-s’hi, viuria un món completament diferent, per el sol fet d’anar encadirat. 
Bona ROSA i bon LLIBRE per tothom. Josep

 fotos Canon EOS 550D matí del 23/04/2012 per jrrof


































3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Ayer fue Sant Jordi, los garriguens salíamos la calle, a pesar del día ventoso, la fiesta este año se celebró al menos sin lluvia, durante todo el día la gente no paró ni un momento, de comprar rosas y libros, se la veía contenta, la fiesta es mágica, para olvidar un momento la que nos esta cayendo el encima.

    Ya hace cuarenta y cuatro años que lo hago, es lo primero que hice al día siguiente de habernos casado, siempre lo he siguiendo haciendo, salvo unos años de ausencia por mí, (pues no tenía aún la silla eléctrica la Mistral3), mi mujer lo hacía por mí. Este solo hecho me entristecía, al no poder hacerlo. De esto hará unos seis años.

    Justo ahora la he cambiado por una Kite, cediendo la usada en proyecto autismo la garriga fundado en 1976, (esta silla de ruedas eléctrica será utilizada por una persona con autismo que es atendida en nuestras instalaciones y que tiene problemas de movilidad) contento y contentos por el ofrecimiento, estos mate le han pasado a recoger. Le espera una nueva VIDA, para hacer un poco más FELIZ esa persona citada. Eso me hace sentir bien, por haberlo podido hacer.
    No penséis que sea mejor la nueva, las dos me han paseado, esta es más confortable, tiene más potencia, lleva luces, si
    haces carretera cumples "las normas europeas". Pero pienso que todos deberían tener la experiencia de un día de su vida pasear, viviría un mundo completamente diferente, por el solo hecho de ir ensillado.
    Buena ROSA y buen LIBRO por todos. Josep

    ResponElimina
  3. Hola Josep.
    Saps, es molt bonic regalar una rosa el día de Sant jordi a la persona estimada.
    Per el que veig et vares casar dos any avans que jo.
    Jo amb vareig casar als 20 anys el gener del any 1970.
    I en Gabriel també amb regala la rosa, encare que vivim a Valencia.
    Desitjo que siguis feliç amb les coses sencillas de cada día i amb la teva esposa.
    Saps no se si et vaig comentar que en Miguel Nonay del blog a Salto de Mata es molt jove i va amb cadire de rodes i organitze viarges per gent que te que anar amb aquest vehicle.
    Be no et vull marejar mes perque soc una xarrameca
    Una abraçada per tu i la teva esposa, Montserrat

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com