josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 29 de març de 2016

núvols






En un tres i no res haurem passat el més de marc, avui ha fet un dia esplèndid on lluïa el sol, malgrat las ratxes de vent, gens fred per descomptat, m’he passejat meravellat per els núvols juganers a mercès del vent, el he fotografiat, tinc la avantatge que sempre son diferents. He pensat penja-ho al bloc, amb aquest escrit. Si trobes un poema adient també el col·locaria. Josep

Serà un de molt curt publicat a l’AQUÍ nº 1071 “El club dels poetes vius”

oxímorons vitals
escoltem el silenci,
lluitem per la pau,
omplim la buidor,
plorem d’alegria,

pobrets rics,
corrupta justícia,
privada de salut,
honrat polític,

puta verge,
sang freda,
desig caducat,

sonet sense rima,
paraula callada,
sonor secret,
fosca llum.

Ferrant ycobalzeta cibiach






1 comentari:

  1. Els núvols son tots ells diferents. Mai aconseguirem descobrir dos núvols iguals, és a dir, de la mateixa forma.

    En les persones acostuma a passar exactamnt el mateix. Mai aconseguirem descobrir dues persones iguals, fins i tot de caràcter, de manera de ser, cadascú amb la seva pròpia idiosincràcia.

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com