En un
tres i no res haurem passat el més de marc, avui ha fet un dia esplèndid on lluïa
el sol, malgrat las ratxes de vent, gens fred per descomptat, m’he passejat meravellat
per els núvols juganers a mercès del vent, el he fotografiat, tinc la avantatge
que sempre son diferents. He pensat penja-ho al bloc, amb aquest escrit. Si trobes
un poema adient també el col·locaria. Josep
Serà un de molt curt publicat a l’AQUÍ nº 1071 “El club dels poetes vius”
oxímorons vitals
escoltem el silenci,
lluitem per la pau,
omplim la buidor,
plorem d’alegria,
pobrets rics,
corrupta justícia,
privada de salut,
honrat polític,
puta verge,
sang freda,
desig caducat,
sonet sense rima,
paraula callada,
sonor secret,
fosca llum.
Ferrant ycobalzeta cibiach
Els núvols son tots ells diferents. Mai aconseguirem descobrir dos núvols iguals, és a dir, de la mateixa forma.
ResponEliminaEn les persones acostuma a passar exactamnt el mateix. Mai aconseguirem descobrir dues persones iguals, fins i tot de caràcter, de manera de ser, cadascú amb la seva pròpia idiosincràcia.