15/07/2016
Ahir la tarda, poquet a poquet... la cadira amb va pujar a La Doma, feia dies
que hi volia anar, a pesar del cel nuvolat vaig fer-hi cap, poc a poc... enfilo
les fileres de nínxols, profunds respectes per els difunts que allà descansant,
però va ser la manera de fotografiar la Doma amb la teulada nova. M’és impossible
acostar-me mes, doncs vaig comprovar que hi ha moltes escales, difícil per la
meva cadira, conformat penjo las imatges, no son professionals però son
boniques, per mi el que compta és el plaer de poder-les fer, malgrat la forta
pujada. han ocupat una estoneta de bona de distracció, de un dia gris. GRIS. Josep
¡ Qui bé de Déu de boniques fotografies de la Doma, Josep !. Ondia, son de moilt i molt agraïr per dos motius principals. Primer, l'esforç i la valentía que has tingut en arribar fins aquell indret, amb els riscos que podía suposar,en trobar-te en un lloc normalment no freqüentat per altres persones, i, en segón lloc, per les interessantes perspectives i detalls de totes i cadascuna de les fotografies, úniques de les que han estat divulgades fins aquest moment. La meva felicitació més sincera, Josep, pel teu esforç i per la teva capacitat artística, i l'agraïment de que les hagis compartit.
ResponElimina