josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dimarts, 29 de març de 2016

núvols






En un tres i no res haurem passat el més de marc, avui ha fet un dia esplèndid on lluïa el sol, malgrat las ratxes de vent, gens fred per descomptat, m’he passejat meravellat per els núvols juganers a mercès del vent, el he fotografiat, tinc la avantatge que sempre son diferents. He pensat penja-ho al bloc, amb aquest escrit. Si trobes un poema adient també el col·locaria. Josep

Serà un de molt curt publicat a l’AQUÍ nº 1071 “El club dels poetes vius”

oxímorons vitals
escoltem el silenci,
lluitem per la pau,
omplim la buidor,
plorem d’alegria,

pobrets rics,
corrupta justícia,
privada de salut,
honrat polític,

puta verge,
sang freda,
desig caducat,

sonet sense rima,
paraula callada,
sonor secret,
fosca llum.

Ferrant ycobalzeta cibiach






dimecres, 23 de març de 2016

la fi de la SATI

Els administradors d'una fàbrica tèxtil de la Garriga, denunciats per estafaEls administradors d'una fàbrica tèxtil de la Garriga, denunciats per estafaDireà d'informació per la transformació social




Els administradors d'una fàbrica tèxtil de la Garriga, denunciats per esLes treballadores de Sati Fabrics denuncien que els responsables que es van fer càrrec de l'empresa després d'un concurs de creditors s'han dedicat a liquidar-la per a lucrar-se amb els seus actius.

Amb unes dimensions que ronden els 40.000 metres quadrats, el futur del recinte tèxtil, que en el seu punt àlgid va arribar a acollir prop de 500 persones empleades, resta incert Guillem Mas

Joan Mas 05/11/2015
Sati Grupo Textil, companyia que era propietat de la família Fisas, va fer fallida el 2013 després de veure’s incapaç d’assumir el pagament d’un deute que arribava als 46 milions d’euros. Un any abans, l’empresa havia demanat ajuda a la Generalitat per evitar la desaparició. Les institucions catalanes van acordar l’entrega d’un préstec participatiu de dos milions d’euros públics amb la direcció de la companyia –llavors comandada per Pablo Fisas, germà de l’eurodiputat del PP Santiago Fisas– a canvi de l’establiment d’un pla de viabilitat per reflotar l’empresa.

La societat pública encarregada de gestionar el procés de suport industrial a Sati Grupo Textil va ser Avançsa, dependent del Departament d’Empresa i Ocupació. Durant el procediment, el govern català va demanar un conjunt de canvis estructurals a l’empresa, entre els quals es va incloure l’acomiadament d’un nombre determinat de treballadores i el nomenament de l’exdirectiu d’Abengoa Manuel Martos com a nou director general extern de Sati Grupo Textil.

La figura de Manuel Martos

Martos va esdevenir el nou dirigent de Sati Grupo Textil amb el compromís d’adoptar les mesures establertes al pla de viabilitat de la Generalitat. Tanmateix, el resultat de la seva gestió no va ser la recuperació de la companyia, sinó la seva sentència de mort. Segons el testimoni de moltes treballadores que poc després serien despatxades, l’exdirector general extern de Sati Grupo Textil va fer agonitzar l’empresa amb una estratègia premeditada. D’altra banda, les antigues empleades de Sati també denuncien el paper que va jugar la família Fisas des de l’aplicació del pla de recuperació acordat amb les institucions catalanes: consideren que Pablo Fisas i la resta de familiars amb participacions a Sati Grupo Textil van eludir la seva responsabilitat en la mala gestió de la companyia i es van desentendre del destí de l’empresa. Entre les persones de la família que, fins fa dos anys, mantenien un petit percentatge de participacions en la societat, hi havia el polític Santiago Fisas.

Les acomiadades creuen que la família de l'eurodiputat del PP Santiago Fisas, propietària de Sati fins al 2013, es va desentendre del destí de l’empresa

Amb tot, Sati Grupo Textil es va declarar en suspensió de pagaments l’estiu de 2013. En el concurs de creditors posterior, les noves empreses adjudicatàries van fer una retallada considerable de llocs de treball. Si l’empresa francesa Mortelecque va prescindir de vint empleades, la companyia Mercagaya Integral –convertida en Sati Fabrics al cap de poc– va despatxar 135 treballadores. L’escàndol no trigaria a arribar: Manuel Martos era un dels nous administradors de Sati Fabrics i ell mateix assumiria el control directe de la unitat productiva de teixits decoratius de la fàbrica de la Garriga com a director general. Tot i que Sati Grupo Textil havia fet aigües sota la seva direcció externa i arran d'un procés tèrbol, això no va impedir que es presentés al concurs de creditors a través d’una altra empresa.

La maniobra de Sati Fabrics

Des d’un bon principi, l’activitat de Sati Fabrics va estar sota sospita. Els recels de molta gent cap a l’empresa que liderava Manuel Martos no eren infundats: la companyia va fer fallida al cap de vuit mesos i en cap moment no va complir els pactes establerts al concurs de creditors. D’entre les 55 persones que es van quedar sense feina després del tancament de l’empresa, no n’hi ha cap que hagi pogut cobrar el mínim pertinent que li pertocava d’indemnització ni tampoc el sou de l’últim mes de feina.

El 2013, Sati va rebre un préstec de dos milions negociat amb la Generalitat a canvi d'un pla de viabilitat que tenia com a objectiu reflotar l'empresa / Guillem Mas 

No obstant això, a part de l’impagament a les empleades acomiadades, els clarobscurs i les presumptes irregularitats en la gestió de Sati Fabrics van molt més enllà. Per denunciar-ho, aquest estiu, quaranta de les persones afectades van interposar una querella criminal al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona contra Manuel Martos i els dos altres administradors de la companyia, José Miguel Garrido Cristo i Saúl Ruiz de Marcos. La demanda, que s’ha admès a tràmit, també inclou la directora financera de la societat, Cristina Maria Kotzur.

Una insolvència voluntària

La querella imputa a la direcció de Sati Fabrics l’autoria dels delictes d’estafa, alçament de béns, insolvència culpable, apropiació indeguda i vulneració contra els drets de les treballadores. Els arguments de les persones litigants per iniciar el procés judicial s’indiquen en un extens informe pericial. Segons la seva versió, l’administració de la companyia mai no va potenciar l’activitat productiva que se’ls havia adjudicat. Més que tirar endavant l’empresa o mantenir els llocs de treball de les 55 persones que s’havia compromès a tenir contractades al concurs de creditors, la intenció de la direcció hauria estat la venda del patrimoni i de la maquinària més valuosa de la fàbrica per enriquir-se personalment.

Segons la versió de les denunciants, la intenció de la direcció hauria estat vendre el patrimoni i la maquinària més valuosa de la fàbrica per enriquir-se personalment
La investigació pericial indica que Sati Fabrics va vendre ben aviat la majoria de màquines que eren imprescindibles per la producció de teixits. Segons els càlculs exposats a la querella, els actius materials assignats a la societat tenien un valor de més de deu milions d’euros. Si la jugada hagués anat bé, el negoci de Martos i la resta de la direcció hauria sortit rodó: el pacte que va fer Sati Fabrics amb l’administrador concursal per adjudicar-se la secció de teixits de decoració de la fàbrica estipulava que havia de pagar un total de 900.000 euros en diverses mensualitats. Es tracta d’una quantitat relativament baixa si es tenen en compte els diners que Martos i els seus companys pretenien treure amb la venda del patrimoni material que quedava a la unitat productiva. No obstant això, tot i les condicions favorables per fer el pagament de l’adjudicació, Sati Fabrics només va pagar un import molt reduït del total acordat amb l’administració concursal.

Una fàbrica sense màquines

“Sati Fabrics va obtenir un patrimoni exorbitant a un preu irrisori amb la condició de mantenir la producció i els llocs de feina dels treballadors, però, en comptes de dur a terme l’activitat mercantil que havia adquirit, es va encarregar de vendre tots els actius de l’empresa i cobrar tots els crèdits possibles per quedar-se amb el màxim de diners”, explica l’informe de la querella que ha presentat la gent afectada als jutjats. “Tot plegat va ser un frau que va portar l’empresa a una situació d’insolvència de manera voluntària”, afegeix el document en relació amb el procés de tancament. La investigació pericial també exposa que gran part dels diners que la direcció de Sati Fabrics va guanyar amb la maquinària venuda no van ser declarats. Hi ha diverses vendes poc clares que n’expliquen la pràctica. Una de les més evidents es va efectuar el febrer de 2014, quan feia tot just dos mesos que l’empresa tenia el control de la unitat productiva de teixits de decoració. A través de l’operació, la societat que liderava Martos va vendre gran part dels actius que eren necessaris per la producció.

La societat pública encarregada de gestionar el procés de suport industrial a Sati Grupo Textil va ser Avançsa, depenent del Departament d’Empresa i Ocupació. En el procediment, el govern català va demanar tot un conjunt de canvis estructurals a l’empresa, entre els quals es va incloure l’acomiadament d’un nombre determinat de treballadores i el nomenament de l’exdirectiu d’Abengoa Manuel Martos com a nou director general extern de Sati Grupo Textil.

La figura de Manuel Martos

Martos va esdevenir nou dirigent de Sati Grupo Textil amb el compromís d’adoptar les mesures establertes en el pla de viabilitat de la Generalitat. Tanmateix, el resultat de la seva gestió no va ser la recuperació de la companyia, sinó la seva sentència de mort. Segons el testimoni de moltes treballadores que poc després serien despatxades, l’exdirector general extern de Sati Grupo Textil va fer agonitzar l’empresa amb una estratègia premeditada. D’altra banda, les ex empleades de Sati també denuncien el paper que va jugar la família Fisas des de l’aplicació del pla de recuperació acordat amb les institucions catalanes: consideren que Pablo Fisas i la resta de familiars amb participacions a Sati Grupo Textil van al·ludir les seves responsabilitats en la mala gestió de la companyia i es van desentendre de la deriva de l’empresa. Entre les persones de la família que fins fa dos anys van mantenir un petit percentatge de participacions en la societat hi havia el polític Santiago Fisas.

Les acomiadades creuen que la família de  l'eurodiputat del PP Santiago Fisas, propietaris de Sati fins el 2013, es van es van desentendre de la deriva de l’empresa
Amb tot, Sati Grupo Textil es va declarar en suspensió de pagaments a l’estiu de 2013. En el concurs de creditors posterior, les noves empreses adjudicatàries van fer una retallada considerable de llocs de treball entre la plantilla existent. Mentre que l’empresa francesa Mortelecque va prescindir de vint empleades, la companyia Mercagaya Integral –convertida en Sati Fabrics al cap de poc- va despatxar a 135 treballadores. L’escàndol no trigaria a arribar: Manuel Martos era un dels nous administradors de Sati Fabrics i ell mateix assumiria el control directe de la unitat productiva de teixits decoratius de la fàbrica de La Garriga com a director general. Tot i que Sati Grupo Textil havia fet aigües sota la seva direcció externa en un procés tèrbol, això no li va suposar un impediment per presentar-se al concurs de creditors a través d’una altra empresa.

La maniobra de Sati Fabrics

Des d’un bon principi, l’activitat de Sati Fabrics va estar sota sospita. Els recels de molta gent envers l’empresa que liderava Manuel Martos no eren infundats: la companyia va fer fallida al cap de 8 mesos i en cap moment va complir els pactes establerts en el concurs de creditors. D’entre les 55 persones que es van quedar sense feina després del tancament de l’empresa, no n’hi ha cap que hagi pogut cobrar el mínim pertinent que els hi pertocava d’indemnització ni tampoc el sou de l’últim mes de feina.
Les treballadores afectades argumenten que el valor de les màquines era de 3,13 milions d'euros, però que el cobrament es va fer en metàl·lic i la direcció de Sati Fabrics només va declarar una part petita de l’import en una factura de prop de 165.000 euros més IVA. La direcció financera de la companyia hauria utilitzat aquest mètode per camuflar l’existència d’ingressos econòmics que sorgien de tot tipus de vendes de patrimoni material de la fàbrica. Així doncs, on anaven a parar tots els diners no declarats? Segons la gent que feia tasques administratives i de comptabilitat a l’empresa, els ingressos obtinguts es destinaven a diversos comptes bancaris que s’havien obert expressament. L’objectiu de la direcció hauria estat amagar els guanys de les transaccions a l’administrador concursal per embutxacar-se’ls directament. “Totes aquestes disfuncions serien a causa de l’existència d'una caixa B en metàl·lic, originada per les diferents actuacions de buit patrimonial de la companyia”, denuncien les persones querellants.

El nombre d’operàries que va contractar Sati Fabrics per dur a terme les activitats industrials de l’empresa era molt baix per una companyia que, teòricament, té la producció com a tasca prioritària
De la mateixa manera, el nombre d’operàries que va contractar Sati Fabrics per dur a terme les activitats industrials de l’empresa era molt baix per una companyia que, teòricament, té la producció com a tasca prioritària. “El percentatge de treballadors contractats durant el temps que va tenir activitat la societat és de 31 treballadors tècnics i administratius i només quinze en qualitat d’obrers”, explica la gent afectada que ha presentat la querella.

Una possible estafa planejada

A la querella, també s’exposen altres raons que demostrarien l’existència d’una presumpta estratègia d’estafa planificada des de la cúpula directiva. Ben aviat, les filials adjudicades que Sati Fabrics tenia a Rússia i Alemanya també van ser liquidades i tancades. El valor de les dues seccions a l’estranger era de 920.000 euros. Els diners corresponien a Sati Grupo Textil, que es trobava en procés de liquidació, necessitava ingressos per pagar una part de les indemnitzacions pendents a les treballadores acomiadades i també havia de tornar l’import dels diners que devia pels préstecs contrets amb l’administració pública i amb diverses entitats bancàries. Tanmateix, els diners que Sati Fabrics va fer amb aquestes vendes no han aparegut enlloc i hi ha sospites que els ingressos de les transaccions van servir per enriquir personalment als membres de l’administració de la companyia. A més, segons indiquen les empleades acomiadades, aquest cas tampoc seria únic: la direcció de l’empresa s’hauria dedicat a cobrar directament els crèdits de diversos clients que devien diners a Sati Grupo Textil, però els beneficis obtinguts no van passar pel control de l’administrador concursal ni es van fer comptar al programa de comptabilitat interna de Sati Fabrics.

Manuel Martos, tot i estar imputat per ser el presumpte cervell de la trama, no es va presentar a declarar davant del jutge i tampoc se’l va poder localitzar
Amb tot, els antics directius de Sati Fabrics s’enfronten a un procés judicial que podria ser llarg. El principal greuge de les persones acomiadades és que no han cobrat ni un euro de les indemnitzacions que els pertocaven, malgrat la possible existència d’una quantitat alta d’ingressos econòmics que haurien anat a parar directament a les butxaques de la cúpula empresarial. El divendres 30 d’octubre, els membres de l’antiga direcció de la companyia van assistir a la primera ronda de declaracions a la Ciutat de la Justícia. Manuel Martos, tot i estar imputat per ser el presumpte cervell de la trama, no es va presentar a declarar davant del jutge i tampoc se’l va poder localitzar.


La Sati en data de 23/02/2015 la manera de desfer un mastodont que diuen... diuen que no servia per res més, el “magatzem era intel·ligent” qui sap quantes tones de ferro hauran sortit? Si amb descuido ni la puc fotografiar. Josep













adéu SATI sati SATI sati SATI sati SATI sati SATI sati  “la fi d’uns pantalons estrets”

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com