Avui fa un dia radiant, quasi de
primavera, he fet un petit passeig. A la Place de Can Dachs garrigangues
paradetes oferint els seus productes, les dones remena que remena, cercant la peça
que et pugui escaure be, a bon preu, esta clar. Molta gent passejant i
remenant.
A l’altre Place del Silenci, feien ballaruques, disfressats feien patxoca,
de totes les edats. A prop preparaven la botifarrada, piles de barretes de pa
sucats, esperaven la botifarra cuita. Quanta activitat cada u a lo seu.
He recollit el dinar, bacallà guisat amb
verduretes per tres, canalons per tres més, una barra de pa cruixent i cap a
casa.
He saludat en Felip estava a fora de l’Asil,
quasi diria prenen el sol, però no, el seu fill venia amb el cotxe, per anar a
fer un passeig cap a Samalús, m’ha dit que ha vingut per vuit dies. També he
saludat el senyor Enric, anava coix, amb la cabellera blanca i llarga, molt
preocupat per la salut del seu nebot.
Una parella saludada, la Pilar i en Cortés,
feien patxoca, anaven els dos motoritzats amb una escúter. Els hi he preguntat
si feien carreres i m’han dit que si, a que no sabeu qui guanya “el poder està en
les dones” m’ha dit ell, val està clar.
La VIDA!
I les preocupacions o malalties toquen a tothom, malgrat fem bona cara, la cosa
es cuina per dins. A saber: jo faig bon aspecte, doncs si, procuro somriure, cada
vegada amb costa més, m’ho reconec, saludant a tots els que es creuen amb mi.
Fa dies que la mucositat amb fa la
punyeta, passo nits llargues, amb Pitus al pit constants, amb costa respirar,
la mucositat aturada no arrenca, patit molt doncs no puc tossir, a base d’esforços
aconsegueixo moure-la, mica en mica puja, just per tragar-me-la, no puc escopir
i a vegades ni tragar o empassar. Quedo molt cansat. Amb relaxo, si es quant
respires amb dificultat pots relaxar-te.
Ara si que l’ELA de quasi setze anys, es quant es fa més antipàtica. En
aquests mateix moment, estic sofrint un amago de tos, les mans salten sobre el
teclat. Me d’endollat a la maquina Respironics,
mes tos, al final he arrencat. Quin cansament i a les hores quin alleugeriment.
Tanco la conversa i descanso. Josep
La Garriga actualitat, o millor dit, l'actualitat a la Garriga amb aquestes boniques imatges que Josep, sempre disposat a obsequiar-nos, ens fa reviure el que ha estat el dia d'avui les anomenades Garrigangues -- malgrat que de gangues no en tenien res --, a la plaça de Can Dachs, i les ballaruques, a la Plaça del Silenci. Unes pàgines gràfiques més de l'història del poble.
ResponEliminaEl que lamentem son aquestes molèsties que la ELA no deixen en pau al Josep, que ja ho ve arrossegant des de fa setze anys, prò que ell no decau i malgrat tot -- la processó va per dins -- ell sempre tan atent saludant i conversant amb les persones conegudes. Felicitats, Josep, per la vostra feina i per compartir-ho amb tots nosaltres.