josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

diumenge, 7 de maig de 2017

misael elerm






Misael Alerm ha publicat "Vell país natal" amb Adia Edicions. 
Hi ha moltes tempestes en els versos de Misael Alerm (La Garriga, 1990). Pluges d’estiu intenses, sotragades d’aigua que esquitxen i trenquen l’aparent calma, o bé desperten i obren els ulls. L’aigua fèrtil de l’escriptura, del discurs que corre, com un rierol capritxós, que es ramifica i avança cap al bosc de l’infinit: “El so no reposa/ fins que para de ploure/ i, encara de tant en tant,/ el tambor vibra,/ moll de tinta”. La dificultat de transformar el paisatge en vers, de retrobar els sons naturals i encarnar-los en paraules també és descrita en alguns versos: “Confondre’ns i enfonsar-nos/ cap al primer tel del text,/ el més fràgil, l’amagat:/ trobar el lloc on reposar el cap/ i que no llisqui”.
Ens ve al cap la textura de bosc, l’olor de la fusta i l’herba molla, i l’ombra “del que omple de móres la taula al setembre i porta les pales de jugar”.  Misael Alerm invoca el Vell País Natal: un mosaic de converses, sons de bosc pescats amb la canya de Joan Brossa, els poemes de Blai Bonet o el record dels somnis d’Álvaro de Campos. Un futur desolador entra en escena: “Avui en dia és sabut que les mans i els arbres vénen/ [de les màquines” i Misael Alerm s’hi enfronta: “Per on caminem, si per les perifèries del cos o dels nostres paisatges és pràcticament indiscernible i de tota manera molt poc rellevant. La nostra feina, feta d’amagatotis, de rebuscar entre les deixalles, és adhesió a la veu, cada cop més permeable”. El poeta s’aixopluga en petits recers, l’ombra d’un còdol, la taula d’escriure i corregir, els sucs de la tendresa.
misael alerm


         CHARLES BAUDELAIRE

tanta cervesa només espesseix més la por
lents i perduts com sempre, a les palpentes,
ni demanem ni llum ni la finestra ni l'interruptor,

gràcies

ja només la paret on poder soterrar
el genoll amb molta violència i llepar la sang
plorant una mica i també
les llàgrimes, llepar l'ull salat de l'altre,

potser una mica així ferint-nos les retines






Demà missa

Els homes vells a
dins l’asil
apurant
cada cigarreta fins al plàstic
i els filtres esbargits per terra
a peu de paret
i
a peu de paret és on ho veig allò
que podrien ser
quatre bombetes penjades 
entre dos arbres
pagès de quatre i vuit anys
(de fet la petita i el gran
també es porten molt bé
tot i la divergència d’edat)
que corren jugant excitats
per l’explosió de riure i les
vint persones de més a la plaça

el boig del poble
entremig
sorprès de portar
un got de plàstic a la mà
amb un vi de  diumenge
de tots asseguts a la taula i al mig
el porró,
i els quatre balladors ensinistrats
pel paio de l’escenari
i les mosses
i també la noia que és de fora
i el gos que es passeja espantat
i algú que el persegueix 

i al mig de tot
allò tant poderós:

l’acordió de festa.
Marata, juliol del 2007

APUNT: Amb petit comité, al barri de Les Roques a la Garriga, al costat de l'aigua del Congost, amb un diumege ENDIUMENJAT !!! Em escoltat POESÍA del
garriguenc Misael Alerm. Josep

1 comentari:

  1. Com a nouvingut a la Garriga, i per molt que m'esforci, estic encara molt lluny d'estar del tot integrat a aquest marevllos poble, i desconeixo a moltes persones que conformen la seva vida i la seva historia. Es el cas de Misael Alerm, entre altres molts, però que ara, gràcies a les teves aportacions, josep, ajudes a que cada dia coneixi millor tot el meu entorn. Moltes gràcies.

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com