.............OPINEM LA GARRIGA per fer un poble millor adaptat a les persones.............
Des d’aquest blog “OPINEM
dissabte, 3 / juliol / 2010
Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a
El meu passeig d’aquesta tarda era veure
Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.
He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.
Canon PoPowerShot G9 01/07/2010 per jrrofLlambordes al centre de
El carrer Dels Banys, abans que la piqueta destrueixi per remodelació les antigues llambordes, he cregut convenient captar-les amb tota la seva bellesa, unes rejuntades amb ciment, d’altres separades, totes però en un moment donat han fet de cendrer o han sofert capes de pintura i tot d’improperis, fred, calor, olis, arrancades, frenades, pes, els hi agradaven les catifes de flors de molts corpus, elles cofoies ens obsequien amb la seva musica pel rodar de tota mena de rodes rrrrrr...
Han set modelades i posades d’una a una per la ma del home, quants d’anys han passat des de la seva col·locació ¿? Les llambordes de pedra esculpida, sempre han aguantat amb modèstia i resignació la finalitat per les qual fores modelades.
Serveixi les fotos com un homenatge a la vostra bellesa i un adéu amb tristesa per els anys que ens haveu acompanyat, ves a saber quin nou destí us espera, qui sap si sereu estriades, revengudes al millor postor, per adornar algun pati particular d’un romàntic com jo, ¡¡¡BELLES LLAMBORDES!!! sempre us he estimat us ho volia dir, el meus peus hi la cadira electrònica han volgut ser-hi per acompanyar-vos abans de ser destruïdes. Josep
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DE
I PARADETES ADORNADES AMB CLAVELLS, ANTICIPANT LES CATIFES DE FLORS DE DEMÀ, DIADA DEL CORPUS
ei! avui en el meu passeig per el mercat setmanal, a més a més m’he trobat puntaires nens i nenes i paradetes adornades amb clavells l'antesala de demà les típiques catifes de flors diada del Corpus
¡¡HO!! 
Estava prenent-me un tallat a la terrasseta del Illot, llegia un llibre petit, el meu costat tot un equip de neteja feia descans , intuïa que dos devien ser els jefes, una noia i un home no paraven de recriminar a un noi, quina vergonya ser treballador. De tant en tant aixecava el cap qual el millor detectiu i aguaitava els moviments, una furgoneta blanca petita, baixen dos uniformats i un gos, fan una volta i tornen a la furgoneta, esperen, tot es ple de polis i gent traguejada i modelets, en mig de gen normal he reconegut un urbá de paisa, bufa sembla un enterrament...doncs no...ens arriba el President Montilla, al seu costat dret l’alcaldessa Bulbena (psc), esta envoltat de gent, molta gen, ja s’allunyen, li veig just la coronilla, passen lentament, al final tancant la processó dos ex alcaldes (psc)
Després vaig saludar a
Ara tots son dintre el nou CAP avui inaugurat. Abans hi havia entrat jo, diguem-ne que he fet la meva revisió, flors per tot arreu, totes les infermeres duien la bata de mil batalles, qual més groguenca i descolorida (ja les podien haver uniformat de nou) doncs no, auguro que per passar visita hauré de baixar un pis amb l’ascensor.
Deixo la terrasseta del Illot i m’hi acosto i ningú amb diu res, molts vehicles oficials en espera, policies de paisà, guarda espatlles, tothom traguejat gris o negra, el color el posaven el Urbans i el Mossos. Al cap d’una estoneta, aplaudiments i els discursos, els sentia de fons, vaig saludar a Mònica Sabata, també Meritxell Budó ex alcaldessa de CIU arravatada per una moció de censura, acompanyada d’altres conselleres de partit, passaven dels discursos i feien escàpol.
Vaig allunar-me del túmul i del servit refresc i vaig jugar a contar els vehicles que podien ser oficials, sento que criden avi...era el net que menjant-se una poma vermella cruixen, feia camí amb el seu pare cap el pavelló d’entrenament de Handbol.
Una ocasió perduda per passar a la fama, podia haver portat la motxilla plena de xiclets o globus i fer-los esclatar tots a l’hora. Ja veig el terrabastall i les corredisses i les fotos i les filmacions i les portades dels diaris i jo en pensar-hi sols amb ve ganes de riure-me’n. Quines escenes de vida. Josep Rof
Al balcons d’enfront plens de gen, hi havia un gos que no parava de fer lladrucs qual més fort, vaig pensar que devia ser en Más.
http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/13095/garriga_posa_funcionament_nou_centre_d_assistencia_primaria
