En el passat mes d’agost i després d’una llarga estança al Geriàtric de Granollers, ens ha deixat un benvolgut amic i veritable senyor. Molt erudit i racional, amb un concepte ferm i correcte de la seriiositat en que, un home ha de conduir la pròpia existència.
En Virgili Guiot (1922-2011) des de la seva joventut ha estat amant i defensor en primera línia, de la llibertat. D’aquella llibertat que va “assaborir”, des de l’adveniment de la República, on va gaudir ja de la infància, “la milloria i el progrés de l’ensenyament públic amb la República”, que la seva generació va poder viure i aprofitar. Els tristos fets del Juliol del 36, inflamaren el seu cor d’un jove nascut lliure, i sense pensar-hi un instant, es va allistar voluntari a només 15 anys i... “ tot i amagant la seva edat” com un jove més, disposat a tot, per defensar aquella fresca democràcia adquirida per lliure rescat i voler d’un poble, de segles sotmès. Fou ferit al front, i portat a curar-se a La Garriga i ja la va estimar de seguit amb tot el seu cor. La seva trajectòria va ser com la de tants altres joves soldats de la República, que el revengisme “feixista” els va fer pagar amb altres tants i inútils anys de servei militar. ----per... purificar-se--- Casat amb una jove del nostre poble, creà família i després de molts revolts, esforços i sacrifici d’una vida de treball i “d’emigrant”, va poder fer retorn à la seva estimada Garriga, i ara, aquí, junt amb la seva adorada muller Encarnació reposarà. En Virgili, ens deixa un llegat literari, fruit de la seva verbositat intel·lectual, i sabent com varen ser els seus anys juvenils, es molt d’admirar per la riquesa de seu bilingüisme. Els seus escrits a
l’ ‘AQUÍ, rics d’una filosofia molt racional, ens han encantat fins avui i per mols anys. La gran inspiració poètica que ens ha deixat, és digna exemple de la seva “catalanitat”, i d’un tal romanticisme com cantaven ja fa molt segles, els fills d’aquesta terra catalana, feta de: “Poetes i Trobadors”. Llàstima que jo, sols l’he conegut de pocs anys i he aprés d’ ell, el seu sincer amor per Catalunya i La Garriga que el distingia. Són moltes les precioses “rimes” que l’hi podríem citar. Sols un fragment del seu poema dedicat a..
.
“La Garriga”
[ ] Recordem el que fou La Garriga dintre la historia.
Un poble discret, bonic i d’aires plaents
Profitós, benestant i amb el destí ple de gloria
Disposat a resoldre els problemes que sempre restaran latents.
Ajudant-me d’aquesta sana i feliç alenada
I pensant que aquest poble pot ser el meu fi nal de camí,
Em plau dir-vos, amics tot el bo i millor de mon estada
En aquesta terra garriguenca bella i amb un joiós destí.
Virgili Guiot (2000)
.
“Gracies amic, i reposa en pau” Felip Rosselló Agustí
Copiat fil par randa de L’AQUÍ
+++
Apunt: Jo no el coneixia pas aquet senyor, doncs soc garriguenc d’adopció de pocs anys, des de la descripció a L’AQUÍ del amic Felip amb salaritzo amb al seu dol i l’homenatge-ho penjant-lo el blog OPINEM LA GARRIGA,
gracies a L’AQUÍ, gracies Felip. Josep Rof Rof
.
“+++Descansi amb PAU+++”
Avui fent el meu passeig de la tarda per el centre garriguenc, he trobat la Casa Ramos oberta per el pati del darrera, sense pensar-ho gents ni mica, m’he trobat a dins. Ho!!! Quina meravella!!! Malgrat cert deteriorament, al pati encara li resta bellesa!!! El pas dels anys no perdonen. Durant una estoneta el meu pensament s’ha anat...volia imaginar-me la gent que hi havia viscut duran tants d’anys. No he set capaç d’escenificar-ho.
