josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 3 de juliol del 2010

agrair a la Policia Local de La Garriga


Des d’aquest blog “OPINEM LA GARRIGA”

dissabte, 3 / juliol / 2010

Vull fer-ho públic el que m’ha passat avui i de pas agrair a la Policia Local de La Garriga entre les 18:30 i les 19:30, per la amabilitat i l’ajuda prestada, GRACIES.

El meu passeig d’aquesta tarda era veure la Fira d’Artesania (Passeig dels Til·lers) i anar desprès a escoltar sardanes a la Plaça del Silenci, ja escoltava les sardanes, era a prop, quant he notat com la roda esquerra de tracció de la meva cadira electrònica estava desinflada. ¿Que faré ara? A casa ni hi ha cap fill que amb pugui ajudar? Trucaré a la Policia, m’ha costat trobar el numero enregistrat al mòbil (no portava les ulleres de prop) Una vegada localitzat els he trucat ¿Que podriu ajudar? Esta clar que si ara venim. La cadira no hi cabia al cotxe patrulla. Han anat al garatge a buscar la vella furgoneta i en un tres i no res a casa.

Ara però el dilluns demanaré un parell de rodes massisses, ja es el quarta punxada que sofreixen i dos parells de cobertes noves. Si és possible que crec que si, si no ho tinc mal entès just ara acabem de sortir noves.

He sortit a les 18:30 i a les 19:30 ja era de nou a casa, tota una experiència plena d’agraïments, us ho volia contar i així ho he fet.

Josep Rof i Rof

divendres, 2 de juliol del 2010

romàntiques llambordes

















Canon PoPowerShot G9 01/07/2010 per jrrof

Llambordes al centre de La Garriga

El carrer Dels Banys, abans que la piqueta destrueixi per remodelació les antigues llambordes, he cregut convenient captar-les amb tota la seva bellesa, unes rejuntades amb ciment, d’altres separades, totes però en un moment donat han fet de cendrer o han sofert capes de pintura i tot d’improperis, fred, calor, olis, arrancades, frenades, pes, els hi agradaven les catifes de flors de molts corpus, elles cofoies ens obsequien amb la seva musica pel rodar de tota mena de rodes rrrrrr...

Han set modelades i posades d’una a una per la ma del home, quants d’anys han passat des de la seva col·locació ¿? Les llambordes de pedra esculpida, sempre han aguantat amb modèstia i resignació la finalitat per les qual fores modelades.

Serveixi les fotos com un homenatge a la vostra bellesa i un adéu amb tristesa per els anys que ens haveu acompanyat, ves a saber quin nou destí us espera, qui sap si sereu estriades, revengudes al millor postor, per adornar algun pati particular d’un romàntic com jo, ¡¡¡BELLES LLAMBORDES!!! sempre us he estimat us ho volia dir, el meus peus hi la cadira electrònica han volgut ser-hi per acompanyar-vos abans de ser destruïdes. Josep

divendres, 18 de juny del 2010

la ELA existe


.

ei! Amigos blog aires la ELA EXISTE y yo la padezco.
Un POST sin apenas palabras solo decir que LA ELA EXISTE claro que si, la paseo hace 9 años.

.

Si los ánimos fueran de colores!!!

Que nos pinten la vida como el mejor lienzo!!!

ÁNIMOS PARA TODOS!!! Josep

dissabte, 5 de juny del 2010

paradetes i puntaires

Canon EOS 400D digital 05/06/2010 per jrrof




ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DE LA GARRIGA

I PARADETES ADORNADES AMB CLAVELLS, ANTICIPANT LES CATIFES DE FLORS DE DEMÀ, DIADA DEL CORPUS





ei! avui en el meu passeig per el mercat setmanal, a més a més m’he trobat puntaires nens i nenes i paradetes adornades amb clavells l'antesala de demà les típiques catifes de flors diada del Corpus

divendres, 4 de juny del 2010

inauguració del nou CAP

Canon EOS 400D DIGITAL 04/06/2010 per jrrof




¡¡HO!!
La Garriga 03/06/2010 16:57

Estava prenent-me un tallat a la terrasseta del Illot, llegia un llibre petit, el meu costat tot un equip de neteja feia descans , intuïa que dos devien ser els jefes, una noia i un home no paraven de recriminar a un noi, quina vergonya ser treballador. De tant en tant aixecava el cap qual el millor detectiu i aguaitava els moviments, una furgoneta blanca petita, baixen dos uniformats i un gos, fan una volta i tornen a la furgoneta, esperen, tot es ple de polis i gent traguejada i modelets, en mig de gen normal he reconegut un urbá de paisa, bufa sembla un enterrament...doncs no...ens arriba el President Montilla, al seu costat dret l’alcaldessa Bulbena (psc), esta envoltat de gent, molta gen, ja s’allunyen, li veig just la coronilla, passen lentament, al final tancant la processó dos ex alcaldes (psc) la Núria i l’Alfred semblaven despenjats del protocol, anaven a la seva bola endarrerits fen xerrera, varen sortir del ajuntament.

Després vaig saludar a la Núria li vaig comentar l’endarreriment, amb va contestar amb un gest, vaig interpretar que els 80 anys ja torna de tot.

Ara tots son dintre el nou CAP avui inaugurat. Abans hi havia entrat jo, diguem-ne que he fet la meva revisió, flors per tot arreu, totes les infermeres duien la bata de mil batalles, qual més groguenca i descolorida (ja les podien haver uniformat de nou) doncs no, auguro que per passar visita hauré de baixar un pis amb l’ascensor.

Deixo la terrasseta del Illot i m’hi acosto i ningú amb diu res, molts vehicles oficials en espera, policies de paisà, guarda espatlles, tothom traguejat gris o negra, el color el posaven el Urbans i el Mossos. Al cap d’una estoneta, aplaudiments i els discursos, els sentia de fons, vaig saludar a Mònica Sabata, també Meritxell Budó ex alcaldessa de CIU arravatada per una moció de censura, acompanyada d’altres conselleres de partit, passaven dels discursos i feien escàpol.

Vaig allunar-me del túmul i del servit refresc i vaig jugar a contar els vehicles que podien ser oficials, sento que criden avi...era el net que menjant-se una poma vermella cruixen, feia camí amb el seu pare cap el pavelló d’entrenament de Handbol.

Una ocasió perduda per passar a la fama, podia haver portat la motxilla plena de xiclets o globus i fer-los esclatar tots a l’hora. Ja veig el terrabastall i les corredisses i les fotos i les filmacions i les portades dels diaris i jo en pensar-hi sols amb ve ganes de riure-me’n. Quines escenes de vida. Josep Rof

Al balcons d’enfront plens de gen, hi havia un gos que no parava de fer lladrucs qual més fort, vaig pensar que devia ser en Más.

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/13095/garriga_posa_funcionament_nou_centre_d_assistencia_primaria


divendres, 28 de maig del 2010

un espai garriguenc

perillós mur
el mur tencat
portal que no funciona
vegetació al mur
pedres i vegetació
arrelat a la terra
cel i acacies
mur i cel
senyal adornada

porta i portal amb dessús

Fotos Canon PowerShot G9 per jrrof

En el nostre municipi

La Garriga

hi ha un aparcament lliure, “La Sínia” está envoltat per un mur amb trossos trencats i perillóssos, on viuen plantes aferrades a la vida, un antic portal en dessús, tal com ho he vist us ho presento. Josep

dilluns, 26 d’abril del 2010

bosc de mots

Núria Albó
Ester Partegàs
Bàrbara Partegàs
Jaime Moroldo
Jaime Moroldo

Canon EOS 400D 25/04/ 2010 12:06 per jrrof

Bosc de mots.

Des de la poesia de Núria Albó

Exposició col-lectiva dedicada el 80è aniversari de Núria Albó.

Amb obra de Marta Castelar,Bàrbara Partegàs, Ester Partegàs, Jaim Moroldo, Sílvia Navarri,Miquel Sebastià, Stefano Puddu, Rosa Iglesias, Bruno Fournée, Jordi Musquera, Jaume Guardis.

Sala Municipal d’Exposicions

(del 23 abril fins el 16 maig)

"S’HA DE VEURE PER CONTEMPLAR-HI SA BELLESA"

US HO RECOMANO... JOSEP ROF ROF

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com