esmuc
ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA
Corpus imaginari
Les músiques de
Corpus
Concert final de
carrera de
Marçal Ramon i Castellà
divendres, 13 de
juny de 2014
Teatre de la Garriga
– El Patronat
“Encara com sones
vell acordió,
estira i arronsa, reprèn la cançó”
Marçal Ramon i Castellà
Nascut el març de
1992 a Lliça d’Amunt. Nòmada enamoradís del Vallès Oriental. Violinista frustrat
i acordionista diatònic per fortuna. Va abandonar el violí després de deu anys
per tocar l’acordió diatònic, instrument amb el qual es guanya la vida. Humil
estudiant de l’ESMUC i caramboles intèrpret. Defuig els virtuosismes i qualsevol tipus de protagonisme interpretatiu. Vivaç
defensor de l’instrument com a mitjà, no com a finalitat. El seu màxim desig és
ser un missatger més de la música tradicional del nostre país a les següents generacions. Explorador a pals de cec de nou horitzons per l’acordió diatònic. Emotiu amant
de la cultura tradicional popular catalana, la seva música. Compositor i
arranjador. És feliç quant pot seure amb un avi ple d’històries per explicar i
cançons per ensenyar. Ballador infatigable de jotes, rumbes, sardanes,
contrapassos i ball pla. Admirador de grans mestres que l’han ensenyat a viure
i a aferrar-se a la terra. Li sembla recordar que de petit va guanyar algun
premi de poesia.
Comentari: Anava fent camí cap a casa, el Passeig vaig saludar uns
amics, xerrant vàrem explicar-me que anaven al Patronat doncs tocava l’acordió un jove
conegut d’ells. He fet una gran passejada, he fet fotos a la
inauguració d’un Nou Parc (sud/oest) és el nº 15 de Pilarín Bayés, de nom El
Patufet. Vaig cap a casa. En continuar l’explicació, venç el cansament i canvio
d’opinió, el tres fem via al Patronat, a mig camí truco a casa per comunicar la
tardança, al bar xerrem mentes prenem un refresc.
Noi! a valgut l’estona, un espectacle mai pensat per mi. Gracies
amics per la insistent convidada. Josep
