Fundació ASIL HOSPITAL La Garriga
EL NOSTRE ASIL GARRIGUENC
vist des de fora
.............OPINEM LA GARRIGA per fer un poble millor adaptat a les persones.............
josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep
dimarts, 21 de juny del 2016
divendres, 17 de juny del 2016
fora barreres per els discapacitats
La nostra ciutat es de tots,
forra barreres per circular
amb cadira de rodes o escúter
pas estret i sempre ple de trastos
C/ Del Figaro X Carretera Nova, està pintat,
rebaixat i adaptat el pas,
però en el altre costat no està prohibit aparcar.
Quant baixes o puges per les aceras de la Carretera Nova,
has de utilitzar el rebaix del aparcament del Res. La Garrafa.
C/ Torrent de la Sínia,
falta rebaixar el cantó de la terrassa de l'Illot
Aprofitant les obres, que s'haurà de refer el carrer,
que ens ho adaptin.
D'aquesta denuncia, vull agrair a l'ajuntament la vostre sensibilitat per anar adaptan espais del municipi garriguenc.
Perquè La Garriga sigui un poble adequat
per les persones de mobilitat reduïda.
Josep
diumenge, 12 de juny del 2016
dissabte, 4 de juny del 2016
el silenci el so
03/06/2016 Ahir a
la biblioteca garriguenca, va ser
presentat un llibre de POESIA COMPLETA
Lluís Solà (de 1.052 pàgines)
“el poema de la pàgina 336”
Quan de sobte sorgeix dins el silenci el so,
què passaria si només, però, una vegada,
una sola vegada, el so gosés abandonar
temor i angoixa i el ferreny domini
d’acers i escumes, i pogués saber
i més enllà de riu solqués la música
i en la simplicitat signifiqués?
Què passaria si un sol so, el so sense frontera,
gosés una vegada, i el cim de la nuesa
aplegués els murmuris i les veus i els sons,
i els focs que en l’aire cremen, i l’alè obscur del vent,
l’eixut udol del roc, la remor de les coves,
i de tanta abundor s’alcés una palmera,
immòbil, clara, unànime, del que és?
I si la mar i l’escuma esdevinguessin sols oïda
i l’oïda només sentis la música inoïda?
Ell joiós va recitar-nos un
poemes, amb cara de satisfacció, a pesar de la seva seriositat, varen ser
poemes escenificats.
Va dir que agafa el trenc a
Vic per passejar per la Garriga, el modernisme, la natura, els camps d’oliveres.
“Pietat és la frisant-se de
dolor! va citar a “Miquel Angel la genialitat del home”. Va posar molt d’en
facis, va repetir-ho moltes vegades... “els poemes de la pàgina 336-356”
Molt abans de la presentació,
ja el havia comprat Ernesto de l’Esplai tenia la parada feta, vaig saludar-lo,
ell es de Vic i del 40 i jo del 43, va ser a l’entrada on me’l va dedicar. Josep
“el poema de la pàgina 336”
Quan de sobte sorgeix dins el silenci el so,
què passaria si només, però, una vegada,
una sola vegada, el so gosés abandonar
temor i angoixa i el ferreny domini
d’acers i escumes, i pogués saber
i més enllà de riu solqués la música
i en la simplicitat signifiqués?
Què passaria si un sol so, el so sense frontera,
gosés una vegada, i el cim de la nuesa
aplegués els murmuris i les veus i els sons,
i els focs que en l’aire cremen, i l’alè obscur del vent,
l’eixut udol del roc, la remor de les coves,
i de tanta abundor s’alcés una palmera,
immòbil, clara, unànime, del que és?
I si la mar i l’escuma esdevinguessin sols oïda
i l’oïda només sentis la música inoïda?
“el poema de la pàgina 356”
17
Pica la pedra amb el
martell,
pica, trenca la pedra,
obre-la,
escampa’n arreu els bocins,
esberla la pedra amb l’escarpra,
pica, obre el camí cap
endins,
lleva l’esberla de l’esberla,
engrunada, aspra i resplendent,
com la sorra dura de l’ara,
com la pols innocent del
temps,
pica ben fins que no trobis
pedra,
enfonsa-hi el tall, enfonsa-hi
el jo,
descabdella la fosca mina,
esberla, fica’t cap endins,
excava la calor sobtada,
obre la pedra, obre l’obert.
dissabte, 28 de maig del 2016
recital poètic
Recital poètic a La Torre del Fanal
Xavier Cuatrecasas i Gina Cuatrecasas
1.- Lesbos
música: Hassapiko nostàlgic
2.- El trabajo límpio
música: Empelt. Carles Belda
3.- Estiu
música: Fons del Segre. Pep Lizandra
4.- Rosas de sangre
música: Three pieces for clarinet solo (1) Igor Stravinsky
5.- Tardor
música: Flatworl. Andy Cutting
6.- 70 anys
música: Vals de Février. Guida Sellarés
El Dolor i l'esperança
-En un poble, a Siria, assetjat i malmès per la
guerra, es va sentir aquesta conversa entre dues dones:
- "Vull muntar un saló de bellesa a casa".
Li vaig dir:- "No és el moment...".-
Més que mai!", em va repicar.
***
Aquest ès el meu homenatge a la dona siriana,
que porta l'esperança al seu ventre.
-" Amb un bram d'esperança neix el teu fill.
S'obre pas entre els morts i la barbàrie,
puny per veure la llum i sentir l'escalfor
de la sorra. Al desert.
tu faràs que s'alci i camini enllà. A la llum.
La teva lluita és la nostra lluita.
Hallelujah!
La Garriga, 28 de maig del 2016
Xavier et vull agrair d’allò mes, la
gentilesa que has tingut referent a mi, en la teva festa s’hi ha colat un intrús,
un poema meu on tu l’has llegit al meu costat, tal com diu el poema m’ha quedat
un filet de veu, he estat envaït per les emocions no controlades. Josep
Com cada dia...
avui també
xiularà el tren de
les sis.
la gent dirà bon
dia quant em trobi,
jo alçaré la ma
esquerra
per no gastar...
el filet de veu...
que avui amb queda.
i el poder de la
veu és limitat.
ha estat el mateix
que cada dia,
que he passejat i
he fet la migdiada.
I que he aprés,
potser, una mica de viure
i una mica, també
de morir.
quinze convivint
amb l’ELA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)