josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

diumenge, 19 de juliol del 2009

1 reflexió i algunes PROPOSTES

Si bé el punt de partida que inspira aquesta remodelació, que és donar la prioritat als vianants, em sembla més que bé, en la seva memòria i en el seu desenvolupament s'incorre en flagrants contradiccions al seu esperit i es fan servir arguments molt correctes per dissenyar actuacions en el sentit contrari al exposat. És en el seu conjunt poc imaginatiu i poc original, doncs repeteix una estètica "de moda" que ja hem vist a tantes altres ciutats i pobles mes grans i no tant grans.

Cal fer molt èmfasi en que el principal objectiu de qualsevol millora ha d'anar en el sentit de proporcionar espais acollidors i propiciar la trobada diaria dels ciutadans i les seves activitats diàries, especial-ment de la gent gran i els infants, per damunt de qualsevol altre.

Aquesta remodelació s'allunya mes encara del concepte de sostenibilitat, entès com a la integració de l'activitat humana a les dinàmiques de la natura. Així traient superfície per a l'absorció de les aigües pluvials i propiciant l'escorrentia de superfície, superfícies que afavoreixen l'escalfament, reduint en comptes d'augmentar l'arbrat i el verd, i donant ,en el cas de l'enllumenat, un exemple de depilfarro en contes d'austeritat.

El projecte confon el que vol dir donar unitat, que vol dir integrar, amb uniformitzar que vol dir despersonalitzar.

Les línies rectes i angles punxants, traces i franges, a semblança dels grans espais de les megalòpolis i espais de nou disseny, no es correspon a l'estètica que sota el la meva consideració es mereix un centre històric d'una vila en un entorn, encara ara, a cavall d'un medi rural-urbà, allunyant-lo de la funció pont entre ambdós, que és on ens pertoca estar.
Notem que la línia recta és una forma que no existeix en la natura i que no per això mes perfecte, doncs només existeix en l'abstracció que l'home és capaç de fer en la ment, sobre el paper, i ara filla de l'"Autocad"

El projecte proposa un altre criteri erroni que és el de voler fer que els espais semblin grans, doncs és llavors quan desestimen la proporció humana i els ciutadans ens hi sentim petits i no hi som acollits.

Enfarfega de mobiliari poc pràctic a les persones amb la única utilitat de delimitar els espais i crear sensacions òptiques. Els bancs tant pesants engoleixen els espais i no conviden a passar-hi les estones. Els necessitem amb respatller i en les raconades acollidores al sol de l'hivern i a l'ombra dels arbres a l'estiu. Evitem també tot tipus de pilones i de mobiliari, son una nosa al vianant i un recurs massa explícit per el conductor. Cal apel.lar a la seva responsabilitat i a la seva intel.ligència i fomentar l'esperit de ciutadania.

De l'enllumenat no ens explica gaire, i ens diu bàsica-ment que és una eina de seguretat i per evitar conflictes però hi veiem molts fanals de doble pantalla i de gran alçada. Torna , en aquest aspecte, a ensenyar la façana mes ostentosa i despilfarradora. Hem d'anar acostant novament la nit a la pau i al silenci, no tant sols per als veïns, si no que també per a d'altres faunes animals que habiten al nostre poble.

També volem el ciutadans de La Garriga conèixer el cost econòmic d'aquest projecte i el seu finançament. Representa des de tots els punts de vista, un greuge massa alt en un moment que la crisi ens demana tornar a models mes austers. Entenc que hi ha altres prioritats que deixeu arraconades i que amb una intervenció mes petita en la mesura i mes escalonada en el temps, que no per això menys continuada, permetria atendre àrees com la cultura o tot allò que alimenta la vertebració social de la nostra comunitat. Per mostra, aquest any no hem tingut "Dissabtes a la Fresca" i la festa Major és ben escarrancida.



En la direcció del que he exposat faig unes quantes propostes per la remodelació:

En primer lloc i per eliminar les voreres, només caldreia aixecar el nivell de les llambordes fins al'alçada d'aquestes. La gran qualitat de la lamborda és qe és un paviment permeable a l'aigua. També ha sigut històricament molt comú al paissatge dels nostres pobles i ciutats.

Incrementar, sens dubte, les àrees destinades a verd i arbrat en copmtes de reduïrles.

Encarregar als fusters i manyans del nostre poble que facin cadun un banc o els que calguin, a la seva manera.

Eliminar en tot el possible el mobiliari de tota mena, sobre tot les pilones que sempre son una nosa pel vianant. Calen sol.lucions mes toves per delimitar el trànsit i si mes no, suggerir la responsabilitat dels conductors amb recursos mes imaginatius, que no perjudiquin en cap cas ni al peató ni al paisatge.

En quant a l'enllumenat demano que prevalgui un criteri de reducció de l'enllumenat en quant a nombre de punts de llum i també de la seva intensitat.
I enaquest mateix sentit faig la proposta de treure la meitat del fanals del Passeig, alternativament un de cada costat, i re-ubicar-los a la zona a remodelar o qualsevol altre del poble on fessin falta.

xavier boixader

6 comentaris:

  1. trobo molt bona proposta lo de fer participar fusters i manyans d'aquí per fer el mobiliari, trobo molt avorrits, durs i segons com bastant incòmodes aquests bancs quadrats sense respaldo. Em semblen com mortuoris...

    ResponElimina
  2. estic d'acord en gairebé tot: la proposta no em sembla gens moderna ni actual!!! quan fa que es va fer el portal de l'Àngel tal com és ara ?!

    ResponElimina
  3. Totalmente de acuerdo con la reflexión y las propuestas, sobre todo la referente al mobiliario. Por lo visto el jurado no penso en los que cada día usamos estos espacios.

    ResponElimina
  4. Menys fanals i més sauló.

    ResponElimina
  5. I proposo que, en tant que procés participatiu, es realitzin unes jornades de debat amb arquitectes, pol•lítics i ciutadanes i ciutadans on existeixi la possibilitat de debatre aquesta proposta i transformar-la al gust de tothom.

    Si això no és possible, aquesta “participació ciutadana” no deixarà de ser una excusa per legitimar les decisions unilaterals que pren l’Ajuntament,ells s'ho couen i ells s'ho mengen.

    ResponElimina
  6. Estic força d'acord amb algunes coses que diu el Xavier Boixader. Les incongruències entre memòria i projecte són sorprenents.
    I realment, aquests bancs són miseriosos i incòmodes. Afegiria que les pilones davant l'església són un insult a la intel·ligència de la gent i un perill per a tothom.
    Crec que en general hi podria haver algun lligam amb el modernisme de la Garriga i dissenyar alguna cosa una mica més orgànica.
    El que no estic d'acord és en debat sauló /no sauló. Es podrien recollir tones de paper sobre aquesta problemàtica escrites en referència a Barcelona i d'altres ciutats, i per mi ja és un debat superat. I si es vol discutir, secundari.
    Crec que aquests pocs dies que queden per dir-hi la nostra ens podem centrar en qüestions molt més profundes, com la no previsió d'un pàrquing, per exemple sota la plaça de Can Dachs, i saber on posarem els cotxes durant les obres.
    No poden començar a tallar i foradar si abans no han fet el pàrquing de la Sínia o han urbanitzat l'espai de davant del Centre Excursionista. Molt probablement les tres obres poden coincidir en el temps i ens podem trobar amb un Centre MORT durant any i mig (i tot el temps que es trigui a recuperar el costum de la gent a anar-hi). Les presses (eleccions el 2011) són molt males conselleres.
    I acabo amb una idea per 'refrescar' la plaça de l'església. Que sota el paviment 'dur' hi construeixin una mena de mina que reculli les aigues pluvials, de manera que la sola presència d'aquella aigua exerceixi de refrigerant junt amb els arbres del voltant, fins i tot amb la possibilitat d'instal·lar una font plana que remulli de tant en tant, com hi ha a la plaça de Sant Roc de Sabadell. Els nanos s'ho passen traca corrent entre els dolls d'aigua!

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com