josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, la Nova FUJI, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els quinze anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 29 de gener de 2011

72è aniversari del bombardeig





lectura de textos per part de l'alumnat dels instituts del municipi.
la intervenció musical d'un trio de guitarres de l'Escola Municipal de Música
Un Felip Rosselló emocionat... ens llegeix el seu propi manifest... lo viscut de nen... avui ens ho ha recordat...



FOTOS: Canon PowerShot G9 per jrrof

La Garriga commemora el 72è aniversari del bombardeig

Amb motiu del 72è aniversari del bombardeig feixista al municipi, la Garriga celebra un cicle d'actes commemoratius. El primer arribarà dijous 27 de gener a les vuit del vespre amb una sessió gratuïta del Cineclub al Cinema Alhambra, on es projectaran diversos documentals sobre el Franquisme i la Transició, i el film El verdugo, de Luís García Berlanga.

L'endemà, dia 28 de gener, també a les vuit, Can Raspall acollirà la xerrada "Catalunya sota les bombes", a càrrec de Paola lo Cascio, investigadora i professora de la UB.

L'acte institucional de commemoració del bombardeig tindrà lloc dissabte 29 de gener a les 12 del migdia al davant del refugi de l'estació, amb parlaments, una ofrena floral, la intervenció musical d'un trio de guitarres de l'Escola Municipal de Música i la lectura de textos per part de l'alumnat dels instituts del municipi.

La programació seguirà el 3 de febrer amb "La memòria a través del NO-DO", una sessió també gratuïta conduïda per d'historiador Joan Garriga que s'oferirà a les vuit del vespre al cinema Alhambra. importants de la nostra contemporaneïtat. Finalment, l'11 de febrer es presentarà el llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió, amb edició d'Elisenda Barbé.

Apunt: Ha set un acte molt bonic, tendre i emotiu, els poemes recitats per alumnes, la música de tres guitarres, el manifest llegit per un emocionat Felip... contant-nos les seves vivències del “jo vaig ser-hi” en conjunt un acte per ser recordat... Josep Rof Rof

Aquella pàgina viscuda a la plaça de l’església.

“...eren les tres de la tarda del 29 de gener del 39”

Sí, i tot després d’haver consumat un frugal àpat dominical en temps dels finals de la Guerra Civil, i... corrents, cap a la plaça a jugar “caliues” en el sauló; tractant de païr el poc que s’havia mastegat. Ens hi trobàvem: la Lourdes Bulbena (ara monja a Vic); en Josep Noguera (de can TonManel); i jo. “Tots tres, habitants del carrer Samalús”. Era un dia clar i lluïa el sol, quant tot de repent, es començà a sentir un fort soroll d’avions, i dirigint les nostres ansioses mirades al cel veiérem una esquadrilla de sis aparells provinents de l’indret del pont de l’Ametlla, que es dirigia vers l’estació del tren. De cop sentim un estrèpit, d’una explosió i moltes d’altres. Maleint-los amb crits i paraulotes pel mal que ens estaven fent. Corren i de cames enlaire, ens dirigírem vers les nostres llars, al nostre carrer. En arribar la cantonada i davant de la porta de “can Sala” (avui escola de música), l’àvia “Treseta” de la Lourdes, (i...besàvia de la Neus) al veure’ns va exclamar: Veniu, nens i correu; amaguem-se sota l’escala. La “bomba!! Ha caigut a can Rovelló!! No va ser així d’exacta; malgrat que les bombes, varen caure dues cases més amunt i una a la casa del davant. Per tant la pressió de l’aire provocat per l’explosió, se’n va emportar enlaire, i es va ensorrà la teulada de la nostra casa provocant una gran quantitat d’enderrocs i polseguera, al vell mig del carrer Samalús. La meva mare, junt amb altres veïnes, eren al Cementiri donat sepultura a un veí, tot just assassinat el dia abans. Per tal motiu i des d’aquell lloc, quedaren alarmades, al observar el criminal bombardeig a l’entorn de l’estació.

Més tard, i una vegada reunida indemne la família, vam passar les tres nits següents dintre el refugi, per mancança d’una teulada on poder; aixoplugar-nos...

Fins que no es va acabar l’alarma i arribaren gent “d’ordre” (?). (1 de febrer 1939.)

Aquet es un dels tants recontes que moltes famílies de La Garriga tenim guardats a la memòria i esperem que els nostres néts no ho hagin de reviure “Mai més”

De tots els aquells mal records,

El que tenim la sord de poder-lo contar,

No ho fem per somiquejar-hi sobre.

Es només per transmetre als fills que vindran.

Que tot lo que els seus avis antany sofriren.

Ells, s’esforçaran en no reviure i no l’oblidaran.

L’empeny ha de ser de tots

I de bons catalans ¡¡Mai més!! Ho permetran.

Felip Rosselló Agustí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com