A la carretera de Vic hi ha una dotzena de plataners crec que centenaris, frondosos, encara aguantant les fulles, cofois, ufanosos, esvelts sembren que volen tocar el cel, un refugi de grans pardalades, ara però els hi ha tocat podar-los, avui han començat, us mostro amb fotos com ho fan, també els que estan a l’espera cofois per unes hores o dies tret que és una feina encalmada per les nombroses branques que tenen, jo soc garriguenc d’adopció i no en se més d’aquests majestuosos plataners, ho esbrinaré, no crec que s’haguessin podat mai...disculpeu-me si vaig errat, els nois del Viver de Bell-lloc tenien feina arrambar les branques caigudes i dirigir el tràfec, ho feien amb molta cura. Ningú ha pres mal. Josep.
DEL ARBOL CAÍDO SIEMPRE SE RECOJE LEÑA