indrets

indrets llunyans

Aquesta setmana vaig passejar per llocs llunyans, on no havia estat mai, per un camí de terra, bosc, una antiga Bòbila en desús, camps sense cultivar, vinyes, oliveres, tot en la més estricta sequedat, això que he descrit es troba a la Garriga sud-oest. La meva gran passió per captar fotografies diferents em va portar a aquest lloc. Les vaig gaudir tirant-les i casa processant-les, tan a prop i alhora tan diferent, en un estat natural de semi-abandonament. Tan a prop i tan lluny per mi.

.

Vaig disfrutar com un nan, arribant a casa amb les bateries esgotades. Ho vaig comentar als avis de la plaça, nadius octogenaris coneixedors del lloc van dubtar de la meva aventura, no vaig insistir a fer-ho creïble, vaig pensar en revelar fotos o imprimir-les a casa per ensenyar.

.

Penjaré el post després de l'obligatòria migdiada, no estic molt fi, és com si haguessin omplert les meves cames i els meus braços de plom, les cames no m'aguanten i els braços em pesen, la saliva em costa empassa-me-la, al llit tots els frecs dels llençols em molesten, no trobo comoditat, el meu cansat respir, tinc l'ajuda de la màquina CPAP. Que puc fer "conformar-m’hi ..." MAI en el meu cas, em resignaré que a poc a poc qual lladre silenciosa em va robant parts del meu cos l'ELA.

.

La vida és bonica i m'agrada viure-la, la meva il·lusió és canviar-m'he la cadira electronica, per una més potent i recórrer més lluny el camí que avui vaig descobrir i perdrem entre els seus bells encants. Viure la VIDA en tots els seus moments, i passejar la meva ELA i distraurem dels seus robatoris al meu cos.

.

Abraçades companys elátics així com els seus familiars i cuidadors.

.

Josep a només 83 dies per als 11 anys del diagnòstic, d'aquesta terrible malaltia anomenada ELA Esclerosi Lateral Amiotròfica.

.

"Acceptar les teves ombres, enterrar les teves pors, alliberar el llast, reprendre el vol"

 fotos: Canon EOS 400D foco 17/85 mm 15/02/2012 entre les 12/13 horas per jrrof