josep rof rof

josep rof rof
Per la cadira soc passejat i passejo, el paraigües, la gorra, la bossa, la motxilla, el meu somriure, la cara d’enfadat, el meu cansament per els dinou anys d’ELA, molts ens han deixat “feia fotos per ells”, ara es tot silenci, un silenci sepulcral, sols la mar brama per ells. Josep

dissabte, 10 de febrer del 2018

núria dalmau i miquel pont

















 
Un dissabte clar, un sol calent, es barrejava amb el fred aira, és passejava be, no massa gent al mercat, faltaven parades. He xerrant amb coneguts, d’altres sols saludats. M’he passejat per la vorera nova del C/Banys, he pogut entrar per primera vegada a Clarel.

He vist l’exposició de pintures a la sala d'exposicions Andreu Dameson i Aspa on exposava la Núria Dalmau Ballús, ens hem saludat, l’hi he donat una targeta, i enseguida ha vist el segon cognom de la meva dona, PEDRALS diu orgullosa  “jo vaig néixer amb una casa Can Pedrals!” i molts amb coneixen per la Núria de Can Pedrals. L’he felicitat per les pintures i per el seu dinamisme. 

Sense mandra i amb il·lusió les he exposades al Bloc, junt amb les escultures d’en Miquel Pont i fill.

Un dia rodó... RODÓ, sol, xerrades, i com no podia ser per acabar-lo de arrodonir FOTOGRAFIES. Josep












1 comentari:

  1. Un matí de dissabte molt ben aprofitat. Celebro de que així hagi estat, Josep. Felicitats.

    ResponElimina

opina opina

un poble apte per tothom

BLOG obert, per opinar sobre la vida i convivència a La Garriga, denunciar impediments per circular amb la cadira de rodes, deteriorament del mobiliari urbá, o qualsevol cosa a millorar, també mencionar les millorades, tot espera’n l’arranjament del centre, serà totalment adaptat. Quina il-lusiò passejar-m'hi...
http://opinemlagarriga.blogspot.com // opinem@gmail.com