I…
I es despullen els arbres,
i se'n va el sol...
i s'amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s'apaguen
lentament, molt lentament.
I l'aire s'acaba,
i l'aire m'ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
i se'n va el sol...
i s'amaguen els dies rere la lluna
per por a il·luminar un món que ningú vol veure
i les estrelles s'apaguen
lentament, molt lentament.
I l'aire s'acaba,
i l'aire m'ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
i vull tancar-los i no mirar
per no sentir tant de mal.
Un garriguenc ens ha deixat, una llarga malaltia degenerativa se l’ha endut. Ja feia temps que en sabia d’ell i el passat agost el vaig conèixer, a casa, assegut a la seva butaca, endollat al respirador mecànic, devant l’ordinador, jo diria que feliç! A pesar de no poder valer-se per ell mateix, estava acompanyat de la seva família, el fill li afinava l’ordinador, escrivia teclejant amb la ma dreta, valent-se del ratolí, les lletres de la pantalla, una a una, per fer les paraules, es va alegrar de la nostre visita, se li notava a la cara, vàrem xerrar una estoneta, li vàrem donar una foto emmarcada, feta per mi, de la façana de casa seva recent-ment arranjada, amb una dedicatòria:
“Tot és mesura des d’aquest moment,
ell i jo units per una sola lletra”
De ell, amb quedo em la seva cara afable, somrient, resignat, allà on siguis garriguenc volgut! Una forta encaixada!!! Josep
++++
La Garriga 16/09/2012
Un garriguense nos ha dejado, una larga enfermedad degenerativa se lo ha llevado. Ya hacía tiempo que sabía de él y el pasado agosto lo conocí, en casa, sentado en su sillón, enchufado al respirador mecánico, ante el ordenador, yo diría que feliz! A pesar de no poder valerse por sí mismo, estaba acompañado de su familia, el hijo le afinaba el ordenador, escribía tecleando con la mano derecha, valiéndose del ratón, las letras de la pantalla, una a una, para hacer las palabras, se alegró de nuestra visita, se le notaba en la cara, hicimos charlar un ratito, le dimos una foto enmarcada, hecha por mí, de la fachada de su casa recientemente arreglada, con una dedicatoria :
ResponElimina"Todo es medida desde este momento,
él y yo unidos por una sola letra "
De él, con quedo me su cara afable, sonriente, resignado, allí donde estés garriguense querido! Una fuerte apretón! josep
+ + + +
La Garriga 16/09/2012