bombardeig

DIMECRES 29 DE GENER, a les 14:45 h. davant del 

Refugi Antiaeri de l'Estació

Acte institucional de commemoració del 75è aniversari 
del bombardeig de la Garriga.

Parlaments i ofrena floral al monument, davant del Refugi antiaeri de l'Estació, el mateix dia i hora què es va produir el bombardeig l'any 1939. 

Apunt: érem pocs però suficients, cares series o seriosos, 
doncs quasi tots ho recorden, per haver-ho viscut. 

S'ha fet un minut de silenci recordant els 15 morts.  Hi ha agut un fort aplaudiment.

(1) Parlament de Felip Rosselló i Agustí 

fotos Canon PowerShot G12 per jrrof

(1) Parlament de Felip Rosselló i Agustí 

[ Molts dels  nascuts després d’aquella tragèdia viscuda, que va començar al 36  i ens va durar per 40 anys, i avui, sou  aquí presents us demandareu...Què hi fa ara  aquesta bandera republicana, quant en el entorn nostre ens emocionem per les quatre barres estelada.

Aquesta, no és res més, que la més representativa d’aquella  llibertat “legalment obtinguda al 1931”, i que  violentament ens robaren. Era tal el fervor que aquesta representava dintre del cor dels “garriguencs”, que mereix ser recontat un episodi viscut  de  quatre adolescents, que no superaven els 15 anys.

A finals d’Agost del 36. Quatre jovenets del poble un dia al vespre, non varen fer retorn a casa per l’hora de sopar i entre ells, hi havia el meu germà Jaume, i altres tres amics de clàssiques  “entremaliadures i malifetes” pròpies de la seva edat, que es podien inventar. 

Doncs no se’ls hi va venir res més en el pensament que...(degut a la eufòria que es respirava en aquells moments, d’allistar-se per anar al  front d’Aragó) Fou eixís que es presentaren espontàniament a Granollers  amb ganes d’anar a... “defensar la República amb les brigades d’en "Durruti" . Al veure’ls arribà tan joves els hi demandaren de on venien, i al respondre de La Garriga. Tot seguit van telefonar a l’Ajuntament avisa’n, de la seva presencia i que els anessin a buscar d’immediat. -Imagineu-vos l'ànsia i la engoixa de les mares al sentir on es trobaven--.

I aquest, era l’esperit que imperava dintre de l’ànim i el cor de la gent ”jove” i el sentiment de llibertat, que aquest tricolor representava per la gent nostre.

Per tant al commemorar avui aquells fets de 75 anys fa; és oportú la seva presència aquí, tot i tenint consciencia que la  llibertat del nostre avenir, encara que sigui sota la “Estelada”. No fa diferencia. La defendrem amb tota la força “fins a morir, si cal”.  Doncs]

“Visca la República i Visca Catalunya... Lliure”

29 de Gener del 2014       per el 75º aniversari.

&&&

[@elpuntavui: Avui fa 75 anys del bombardeig a #laGarriga per avions italians. Recordem que Barcelona ja havia... http://fb.me/2Wuxkoqux 

no correr, si recorrer

Que li demano el 2014 per les cadires elèctriques 

“NO CORRER,  SI RECÓRRER” 

està clar sempre que estigui adaptat, no soc de voltar gaire, tret del meu poble, aquí si faig camí, però haig de denunciar que d’uns anys l’ajuntament no està per adequar gents ni mica per disposar d’

Un Poble Adaptat per Tothom.

L’anterior legislatura havia fet molt, sempre veies activitat, amb l’actual res de res, està per altres collonades, omplir de jardineres les aceres estretes, que no i passen dues persones, per els cotxets i cadires per torns, no serà perquè no hagi entrat propostes o peticions de millores el SILENCI  per resposta, un silenci que fa mal. 

I, mentre anem rebent i sofrint en el nostre malmés cos els sotracs del camí per adequar. 

Espero que un dia es dignin al menys posar-hi ciment als forats. L’Ajuntament es el de la Garriga. Josep 

STOP A MÉS FOTOS

fotos 06/10/2013 Canon PowerShot G12 per jrrof. 

Diuen que una imatge val més que mil paraules, doncs aquí estan, no son pas totes, en tinc moltes més, però aquestes son les que vaig entrar a l'Ajuntament garriguenc un dia de novembre del 2013