Ahir a la tarda vaig fer el camí La Garriga/Llerona seguint el carril bici en el trams on esta posat. Vaig creuar-me amb ciclistes, persones corrent, anant i tornant, vaig pensar que els deu ser normal creuar-se amb un home amb cadira elèctrica, doncs tret d’un ningú va saludar-me, suats, concentrats en els seus monts dels esforçats. Vaig observar que l’entorn no està pas massa cuidat, la vegetació envaeix l’estret “Carril Bici”. Mi havia arribat tant lluny, ja era a Llerona vaig passar per varies masies, recordades per mi des de fa anys, l’entorn i les cases en activitat agrària no han evolucionat, restant-li bellesa, pagesos, pagesos, (no he fet fotos, si de La Sala (on els pares havien ballat, resta tancada) Tornant amb ple rendiment de la cadira, ara ja ho se que puc arribar més lluny i visitar els meus tiets a la casa on va néixer la mare. Al Bar Casa del Mestre, i qualsevol entorn més, que em plagui. Prometo fer-ho un dia de bon mati, més endavant, doncs he quedat saturada la meva il·lusió per aquests indrets. Josep.
Llerona
la meva ombra integrada al riu Congost
vaques de raça per criança de vedells
La Sala
la meva ombra integrada al camí ja a La Garriga
Quin valor que tens fer tants km en solitari. Molt boniques les fotos i el paisatge. Una abraçada, Jordi.
ResponEliminaCada vegada el llistó més alt.
ResponEliminaÉs admirable el teu esforç, Josep.
I gràcies per compartir aquestes boniques estones amb nosaltres, amb el testimoni de les fotografies que recullen el teu pas per aquests indrets de la nostra rodalia.
Hola Josep , preciosas todas las fotos qué as echó, eres un artista de la fotografía, as echó todas ayer me parece qué hay 34 fotos, me alegro qué tus manos están bien, abrazos,,,
ResponElimina