Una casa, antiga, molt viscuda, l’han enderrocat. Diuen que allà vivia un tal Daniel, ara però fa estada al Asil. Un dia explicava a la terrassa del Barla, que havia posat una bústia nova, doncs les cartes se li mullaven. Jo parava l’orella en la seva conversa, una taula més enllà. Encuriosit vaig anar a veure la casa i la bústia nova, la vaig retratar, vaig pensar coses, com devia ser la gent que la havia habitat.
Ara la casa ja no hi es, l’han enderrocat, per donar continuïtat al Passeig Congost. Vaig fotografiar-la quan encara estava dempeus, les vacances d’agost i l’ingrés a l’Hospital em varen apartar de seguir l’avançament de la obra.
Ja l’he provat, la primera dificultat va ser pujar-hi, doncs des del Carrer Noguera no hi accés adaptat, per lo demés tot perfecte. I tindre d’anar a fer unes fotos. Prometo penjar-les.
En l’enderroc vaig pensar en les nostres cases a Llerona, varen ser enderrocades per donar l’espai per un parc.
Josep
Tot molt bonic, però s'han descuidat
l’adequació
per les cadires de rodes
En aquesta vida, tot té un principi i tot té un final. Res és etern. Fins i tot els habitatges i les seves pedres, son enderrocades. La materia no és eliminada. Es transformada. En aquest cas, la casa ha estat convertida en un munt de runes.
ResponEliminaDoncs si Joan "La materia no és eliminada Es transformada." estic totalment d'acord, abraçades
ResponElimina